Quan les persones grans ingressen en centres residencials, poden experimentar una desconnexió de la comunitat i l’entorn que les envoltava. Moltes vegades van a viure lluny del seu barri i, sovint, fa temps que han iniciat un procés de desvinculació amb la realitat. El seu nivell de dependència i limitacions funcionals impedeixen que interaccionin de forma autònoma i satisfactòria amb el seu entorn.
La tasca socioeducativa i de dinamització que es duu a terme a les residències té un paper clau en aquest sentit. Gràcies als projectes que vinculen els centres residencials amb altres entitats i col·lectius de l’entorn, les persones que hi viuen poden seguir gaudint de les interaccions amb la comunitat més propera. Així doncs, en lloc de disminuir, moltes persones grans que decideixen o necessiten ingressar en una residència o centre de dia, passen a gaudir de més activitats comunitàries i diversitat de relacions interpersonals.
Per tal d’assolir aquest propòsit, els centres han d’estar dissenyats com a centres oberts, vius i que es relacionen amb el seu voltant. Des d’aquesta perspectiva, les activitats i projectes que s’emmarquin dins la dinamització comunitària, han de preveure que les persones usuàries del centre puguin assumir un rol actiu, ja que tradicionalment se les ha col·locat en papers merament passius i contemplatius. Una verdadera interacció intergeneracional o comunitària es dona quan la persona usuària decideix, té veu, participa en aquella trobada i forma part activa de la relació que es construeix.
En aquest mateix sentit, resulta molt positiu que aquestes trobades no només es realitzin on resideixen les persones usuàries. És enriquidor que es desplacin als centres de les altres entitats (escoles, casals, agrupacions culturals, etc.) per tal de conèixer entorns diferents, contribuir a enriquir les interaccions i evitar la sensació d’aïllament. Evidentment, per a segons quines persones usuàries, les necessitats de les quals deriven de situacions de més deteriorament cognitiu i/o funcional, resulta més favorable gaudir d’aquestes activitats en entorns quotidians i adaptats. Així s’evita que les ruptures de rutina o l’excés d’estímuls puguin produir desorientació, agitació i malestar en aquests perfils.
Les trobades dels projectes intergeneracionals són una ocasió perfecte perquè les persones usuàries gaudeixin de relacions interpersonals amb noves generacions i se sentin part present de la nostra societat. De la mateixa manera, per a joves o infants, gaudir de relacions amb persones grans els aporta molts beneficis, fruit de l’experiència i maduresa que els poden transmetre. També es contribueix a trencar estereotips que sovint es donen entre generacions i queden sense argumentació després de les pròpies vivències.
En conclusió, els projectes intergeneracionals i comunitaris esdevenen una parcel·la significativa en l’engranatge sobre el qual les persones usuàries construeixen la seva qualitat de vida, perspectiva des de la que es treballa i s’acompanya a les persones en els centres assistencials.
