La socialització en les persones grans és un aspecte fonamental per a garantir el benestar emocional i físic de les persones. A través de la socialització, aprenem a interactuar amb els altres, comprendre les normes i valors de la nostra societat, i desenvolupar la nostra pròpia identitat. Des de ben petits, la socialització juga un paper crucial en el nostre desenvolupament personal.
La interacció social continua sent crucial a mesura que envellim, destacant la seva importància durant aquest procés d’envelliment. Els seus beneficis abasten la salut física i mental, així com la qualitat de vida en general. A mesura que envellim les xarxes de socialització poden veure's limitades a causa d'aspectes com la jubilació, la deterioració física i/o cognitiu, així com per la pèrdua d'éssers estimats. Promoure la socialització en les persones que es troben en l'etapa de la tercera edat afavorirà que se sentin connectats amb l'entorn i la comunitat, factor que contribuirà a reduir el sentiment de solitud que moltes vegades experimenten. En termes de salut mental i emocional, una correcta socialització actua com un antídot contra la depressió i l'ansietat. A més, brinda un sentit de pertinença i propòsit especialment rellevant en aquesta etapa de la vida.
També és important destacar que promoure la socialització pot arribar a prevenir la deterioració cognitiva. Diversos estudis asseguren que aquelles persones que gaudeixen d'una vida social activa, tenen menor risc d'acabar sofrint malalties neurodegeneratives. Promoure la comunicació i les relacions interpersonals manté la ment activa i és una forma indirecta d'exercir les connexions neuronals per a preservar el funcionament cognitiu.
Relacionar-nos amb els altres ja és per si mateix una manera de prevenir la deterioració cognitiva, però, a més, especialment des de l'àmbit residencial, podem dur a terme activitats i exercicis que afavoreixin aquesta prevenció: clubs de lectura, jocs de paraules, reminiscències de fets històrics que les persones hagin viscut, parlar de tradicions culturals i nacionals… Un altre recurs que s'ha demostrat que ajuda a exercitar la memòria i és ben rebut per a les persones grans és la música. Són molts els beneficis que aporta treballar amb música per a l'estimulació cerebral, així com en l'àmbit relacional i de millora de l'estat d'ànim. La musicoteràpia ens permet treballar la parla, la memòria, l'atenció, la participació i interacció social, mitigar l'aïllament i connectar amb l'entorn entre molts altres aspectes. Per tant, afegir aquest recurs per a crear estratègies de socialització és clau.
A causa de tots els factors exposats i enfocant-nos des de la mirada de l'educació social, els professionals d'aquesta disciplina i també altres perfils tècnics, són conscients de la importància de brindar espais de socialització en els centres residencials, a través de la planificació i realització de diverses activitats per a promoure la participació de les persones grans. Així doncs, resulta fonamental generar espais estimulants a partir d'activitats lúdiques per a fomentar el diàleg i les interaccions socials que permetin a les persones tenir un envelliment actiu.
Alguns exemples d'activitats que promoguin la comunicació en les persones, especialment en la gent gran, poden ser jocs de taula, tallers creatius, exercici en grup o activitats orals. Una manera de començar a promoure la socialització és a partir de grups d'interès, facilitant la trobada de persones dins del grup que comparteixin afinitats, gustos o entreteniments. Aquesta estratègia pot ser un punt de partida perquè es creuen vincles entre persones i també és una oportunitat perquè els i les professionals puguem conèixer millor a les persones ateses i adaptar-nos a les seves necessitats. Perquè es donin aquests processos és necessari que les persones es trobin en un espai agradable, tranquil i còmode per a elles, ja que d'aquesta manera se sentiran a gust i s'afavorirà que se sentin part de l'entorn.
A mesura que ens fem grans les interaccions socials amb amistats o coneguts tendeixen a minvar i, a vegades, el contacte amb la família es converteixen en l'únic que mantenim. Evidentment, les famílies també són un element molt important en la socialització dels residents. Les visites i/o sortides amb els seus familiars els brinden una connexió amb l'entorn més enllà de la residència i els proporcionen molt benestar emocional. Aprendre a escoltar-los i tenir-los en compte per a passar temps de qualitat amb ells, on puguin relacionar-se amb les seves persones estimades, és clau per a la seva qualitat de vida. No obstant això, no totes les persones compten amb aquest entorn familiar. Resulta fonamental promoure la cultura de la socialització en el centre residencial perquè tots els professionals que treballem en els centres siguem conscients d'això i facilitem oportunitats de socialització a tots els residents. En aquest sentit, els programes de voluntariat també resulten molt interessants per a promoure la socialització. Quan persones voluntàries acudeixen a les residències poden oferir escolta activa, acompanyament o companyia en activitats i crear vincles significatius per als residents, millorant així el seu benestar emocional.
El paper de la fisioteràpia en la promoció de la socialització
La fisioteràpia juga un paper crucial en la promoció de la socialització en la tercera edat en integrar programes i activitats dissenyades, no sols per a millorar la salut física, sinó també per a fomentar la interacció entre els individus en entorns com els centres residencials.
En primer lloc, la implementació de programes d'exercici en grup, com a classes de ioga adaptades o grups de caminada, es converteix en una eina valuosa. Aquestes activitats no sols contribueixen a millorar la salut cardiovascular, muscular i la flexibilitat dels participants, sinó que també ofereixen oportunitats significatives per a la interacció social. Compartir experiències durant l'exercici no només enforteix els llaços entre els residents, sinó que també crea un sentit de comunitat que pot mitigar la sensació d'aïllament que sovint experimenten les persones grans.
La inclusió de jocs físics cooperatius, com la petanca, les bitlles o el bàdminton adaptat, no sols busca estimular la mobilitat i coordinació, sinó que també promou la col·laboració i la companyonia entre els participants. Aquests jocs no sols són beneficiosos des del punt de vista físic, sinó que també proporcionen un espai propici per a la socialització i el gaudi compartit, contribuint així al benestar general dels residents.
Les activitats recreatives, quan són incorporades en els programes de fisioteràpia, ofereixen una altra dimensió en la promoció del benestar físic i la socialització. Activitats com la dansa terapèutica o la aquaterapia, adaptades a les capacitats individuals dels participants, enforteixen els llaços socials dins de la comunitat residencial. Aquestes pràctiques brinden beneficis físics, proporcionen un espai segur i agradable per a l'expressió emocional, així com la connexió amb altres residents.
La fisioteràpia, quan s'integra amb creativitat en programes socials, no sols es limita a millorar la mobilitat i la salut física, sinó que també contribueix al foment d'hàbits saludables com una alimentació equilibrada i un somni adequat. Aquestes pràctiques holístiques no sols tenen un impacte positiu en la salut física dels residents, sinó que també enforteixen la connexió social i el sentit de pertinença a la comunitat residencial. En resum, la fisioteràpia exerceix un paper fonamental en la promoció de la socialització en la tercera edat en oferir programes i activitats que, a més de millorar la salut física, també fomenten la interacció social i el benestar emocional dels residents en entorns com els centres residencials.
En conclusió, la socialització té enormes beneficis a nivell físic, cognitiu i emocional durant tot el cicle vital de les persones, però es torna especialment rellevant a mesura que envellim, perquè és un moment vital en què solen decaure les relacions i interaccions. Per això, promoure i generar oportunitats on es puguin desenvolupar espais de socialització, especialment en centres residencials, afavorirà en gran manera el benestar i la qualitat de vida de les persones grans.
Andrea Afonso, Leila Mbarki i Sara Morales
Educadora social, fisioterapeuta i treballadora social del Centre residencial Dovela
