L’envelliment és l’última etapa del cicle de la vida i és una etapa que comporta molts canvis físics, cognitius i emocionals que poden afectar directament l’autonomia de les persones. Mantenir la independència i una vida activa és clau per garantir una bona qualitat de vida en les persones grans, ja que ajuda a preservar les seves capacitats i a frenar el deteriorament. L’envelliment, que és part natural de la vida, està influenciat pel tipus de vida, els hàbits i els costums que la persona ha tingut al llarg dels anys.
Fa més de 100 anys, el Dr. Ignatz Leo Nascher va destacar la importància d’atendre les necessitats específiques de la gent gran, veient la vellesa com una etapa de la vida amb característiques pròpies, tal com passa amb la infància. Aquest va ser el punt de partida de la geriatria, la branca de la medicina que es dedica a la salut i el benestar de les persones grans.
Aquesta disciplina inclou serveis de suport que s’ofereixen a través dels centres residencials, dissenyats per allotjar i atendre persones d’edat avançada. Aquests centres compten amb professionals de diversos àmbits de la salut, com ara psicòlegs, treballadors socials, fisioterapeutes, metges i infermers, que col·laboren per donar una atenció integral.
Un cop introduïdes les idees d’autonomia personal i de centres residencials, ens preguntem: com podem vincular aquestes dues idees per fomentar l’autonomia de les persones grans que viuen en aquests espais?
1. L’atenció centrada en la persona
En primer lloc, un dels enfocaments més adients per fomentar l'autonomia en les residències de gent gran és l’atenció centrada en la persona. Aquesta filosofia posa l'individu al centre de la seva pròpia cura, prioritzant les seves necessitats, preferències i desitjos per sobre d'uns protocols rígids.
Els valors del respecte, la dignitat i la individualitat de les persones grans és essencial per evitar la despersonalització. També, són les persones residents les que participen en la presa de decisions que afecten la seva vida diària i rutina. Aquest model no només reconeix la importància de l’autonomia, sinó que també afavoreix un entorn en què la gent gran pot mantenir un cert control sobre la seva vida i promou la presa de decisions individuals.
2. Programes de manteniment funcional i cognitiu
Els programes de rehabilitació física i cognitiva són una eina molt útil per mantenir i recuperar part de la independència física i cognitiva.
Per una banda, a escala física, els programes d'exercici adaptat poden ajudar a millorar la força, l’equilibri i la coordinació de la persona atesa i, en definitiva, contribuir al seu benestar físic. En definitiva, amb aquestes activitats contribuïm al sentiment d'autoeficàcia, ja que les persones residents veuen que poden continuar fent activitats per si mateixes, tot i que aquestes siguin amb cert suport assistencial.
D’altra banda, a escala cognitiva es pot promoure aquest manteniment a partir de jocs de memòria, resolució de problemes o teràpies de reminiscència, aquests ajudaran a mantenir les habilitats mentals i tractar dificultats provocades pel deteriorament cognitiu.
3. Un entorn físic adaptat
L’entorn dels centres residencials juga un paper clau en la promoció de la independència de cada persona atesa. Adaptant l’entorn que els envolta dins un centre, permetrà poder fer desplaçaments autònomament o promoure la mobilitat amb ajuts de suport.
Per exemple, quan parlem de persones amb mobilitat reduïda és necessari poder fomentar els passadissos amples, rampes, banys adaptats i altres mesures d’accessibilitat. En conseqüència, la seguretat de les persones ateses augmentarà i també la possibilitat o facilitat de poder fer tasques de la vida diària sense tant de suport extern.
4. La salut emocional
Un aspecte primordial en la promoció de la independència i l’autonomia de la persona atesa és la salut emocional. A partir de teràpies en grup i individualitzades es poden anar treballant les diferents etapes emocionals que pot experimentar la persona gran tant en el procés d’adaptació i contribuir a una millor estada al centre.
Per exemple crear un ambient acollidor i personalitzat a les habitacions pot ajudar que la persona atesa se senti més còmoda i amb una certa aproximació al caliu de casa. També, des de la figura de la psicòloga, donar eines o treballar la gestió d’emocions associades amb l'envelliment i la possible pèrdua d’independència, fomentant així una major sensació de control sobre les seves vides i les seves capacitats.
Finalment, cal destacar el concepte d’atenció integrada a les residències, des del Departament d’Atenció Integrada Social i Sanitària de la Generalitat de Catalunya se’ns defineix aquest model d’atenció de la següent manera; una atenció integrada i centrada en les persones que viuen a les residències requereix una necessària individualització, de proximitat i de treball col·laboratiu per part de tots els professionals que participen d’aquest procés d’atenció -fent especial èmfasi en la continuïtat assistencial.
Promoure l’autonomia i la independència a les residències de gent gran és fonamental per garantir una vida digna i activa a aquesta etapa vital.
A través d’una atenció centrada en la persona, programes de rehabilitació física i cognitiva, un entorn adaptat i el suport emocional necessari, les persones ateses poden mantenir una qualitat de vida més alta i sentir-se amb més control sobre les seves vides. Els professionals dels centres residencials, amb una atenció integrada i individualitzada, tenen un paper clau per facilitar aquest benestar. En conjunt, aquestes accions ajuden a crear un espai on l’envelliment es visqui de manera respectuosa, segura i amb el màxim respecte per la dignitat de cada persona.
Equip del Centre Residencial Pla de Martís
