En els centres de gent gran, com són les residències, una de les grans síndromes geriàtriques presents en el nostre dia a dia, és la Síndrome d'immobilitat. La síndrome d'immobilitat es defineix com la restricció, generalment involuntària, en la capacitat de transferència o desplaçament d'una persona a causa de problemes físics, funcionals o psicosocials.

Aquesta síndrome és considerada com una via comuna, a través de la qual moltes malalties i trastorns de l'adult major produeixen gran discapacitat. L'etiologia de la immobilitat és multifactorial, incloent-hi causes tan diverses com malalties osteoarticulars, patologia cardiovascular, trastorns neuropsiquiàtrics i polifarmàcia, entre d'altres.

Dins de les malalties osteoarticulars, ens centrarem en l'artrosi, trastorn articular que pot aparèixer entre els 40 i 50 anys i que afecta en algun grau a quasi totes les persones a partir dels 80 anys.

L'artrosi és una malaltia crònica de les articulacions. Sol tenir més incidència als genolls, el maluc, la columna vertebral i les mans. Provoca inflamació, problemes de funcionalitat i dolor de diferent intensitat. Els símptomes més habituals de l'artrosi en persones grans són el dolor a les articulacions, els cruixits i els problemes per realitzar certs moviments. Alguns pacients poden presentar deformitat a la zona afectada i rigidesa.

Tots aquests símptomes, moltes vegades interfereixen en el desenvolupament normal de la vida diària de la persona gran. El dolor invalida la capacitat de moviment que la persona gran preserva i minva la seva autonomia, provocant dependència.

Si tenim en compte que un elevat percentatge de les persones que es troben en residències, tenen afectades les funcions cognitives, ens trobem en moltes ocasions amb persones amb limitacions físiques que són derivades del dolor i que no tenen la capacitat d'expressar el que realment els hi està passant.

Així, podem afirmar que un dels senyals d'alarma més evident en processos d'artrosi serà el dolor. A partir d'aquí haurem de detectar si va acompanyat de:

  • Disminució de la mobilitat
  • Rigidesa
  • Agitació
  • Agressivitat
  • Claudicació en la marxa
  • Apatia
  • Augment de la sensibilitat

Des del nostre centre i en concret des del servei de fisioteràpia, ens mantenim molt alerta per detectar i intervenir en el moment que es posa de manifest de forma aguda el dolor, per poder intervenir com més aviat millor i pautar un tractament. Els objectius principals del tractament són:

  • Pal·liar el dolor: a través de la termoteràpia o calor local (infrarojos). Per disminuir el dolor (superficial) i preparar les articulacions per als exercicis (profunda).
  • Teràpia manual i massatge descontracturant de la musculatura adjacent. 
  • Electroteràpia: diferents corrents elèctrics i tècniques d'electroteràpia amb analgèsics, destacant el TENS, els corrents galvànics i diadinàmics.
  • Mantenir la mobilitat i la força muscular: exercicis actius, preferentment en suspensió i sense càrrega; tonificació muscular amb contraccions isomètriques.Es pot treballar en grups realitzant una gimnàstica suau, per mantenir els recorreguts articulars i potenciar la musculatura de les extremitats.
  • Retardar en tant que sigui possible l'avenç de la malaltia: hem d'ensenyar aquelles activitats i gestos que han d'evitar.
  • Protegir les articulacions afectades dels moviments extrems i els traumatismes.
  • Control de l'obesitat i el transport de pesos.
  • Evitar marxes perllongades.
  • Evitar pujar i baixar escales.
  • Utilitzar un bastó al costat contrari en artrosi de membres inferiors o un caminador.
  • Intercalar períodes de descans durant el dia (migdiada).

A causa de la cronicitat del procés serà important confeccionar un programa de fisioteràpia adaptat a cada pacient, que haurà de ser revisat periòdicament pel fisioterapeuta. A part, és molt important el treball que realitza tot el personal assistencial que intervé amb la persona resident, ja que ells motivaran la col·laboració de la persona en les activitats de la seva vida diària i fomentaran la seva autonomia en la mida que sigui possible per cadascú d'ells.

Tots treballem pel benestar de les persones que es troben en el nostre centre i per mantenir el seu estat funcional el màxim de temps possible.