Quan parlem de malalties, la majoria de les persones entenem el seu significat, però a vegades enfrontar-les o acceptar la seva presència pot ser difícil. No obstant això, tots comprenem què impliquen les cures pal·liatives?
Aquestes paraules són desconegudes per a moltes persones fins que es veuen confrontades amb la situació d'un familiar o una persona estimada. Representen una branca de la infermeria que, malgrat el seu gran impacte en la qualitat de vida de persones amb malalties greus, és poc coneguda i mereix la nostra atenció.
Què són les cures pal·liatives?
Les cures pal·liatives estan destinades especialment a persones amb malalties greus o avançades, amb l'objectiu d'ajudar a prevenir o tractar els símptomes i efectes secundaris d’un tractament. No podem passar per alt la salut mental de les persones, ja que les persones travessen per un remolí d’emocions i sentiments durant aquest procés, que també són crucials d’abordar.
Aquestes cures poden oferir-se a persones amb malalties com el càncer, malalties cardíaca, malaltia respiratòria, insuficiència renal, demència, VIH/Sida i ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica).
Els professionals que poden proporcionar aquestes cures són metges, infermeres, auxiliars d'infermeria, nutricionistes, psicòlegs, fisioterapeutes i treballadores socials. Aquesta atenció pot ser rebuda en centres de dia, centres residencials, hospitals o en els domicilis.
Cures pal·liatives versus cures del pacient terminal
Els dos tipus de cures proporcionen benestar al pacient. La diferència radica en el fet que les cures pal·liatives poden iniciar-se des del moment del diagnòstic, al mateix temps que s'inicia el tractament. En canvi, les cures del pacient terminal comencen una vegada suspès el tractament, ja que aquest no serà efectiu.
Com se senten les persones que reben les cures pal·liatives?
És difícil comprendre completament com se senten les persones en aquesta situació. Podem orientar-nos a través de testimonis que han viscut aquest procés i han compartit les seves experiències, sentiments i pensaments? Soc de l'opinió que fins que no ho vivim en primera persona, és complicat entendre-ho amb exactitud, per la qual cosa penso que és necessari destacar aquest punt.
Les persones poden experimentar dolor físic, dificultats per a dormir o respirar o perdre les ganes de menjar. Per a abordar aquests símptomes, és essencial incloure medicació, orientació nutricional, fisioteràpia i teràpia ocupacional o integradora. A més, cal tenir present que les persones poden patir símptomes emocionals per enfrontar-se a la realitat, com l’ansietat, estrès, desesperança o depressió. És important que la família participi en totes les activitats que els sigui possible per a potenciar l'eficàcia de les cures, la qual cosa augmentarà les probabilitats d'èxit. Aquestes activitats poden incloure assessorament, grups de suport, reunions familiars i consultes amb professionals de la salut mental.
En conclusió, les cures pal·liatives estan destinades a persones amb problemes de salut avançats que requereixen atenció especialitzada a causa de la seva fragilitat. Els professionals comptem amb les eines necessàries per a complir aquest propòsit, sempre respectant les decisions de la persona protagonista. Cal ressaltar que el principi i el final de la vida són etapes naturals plenes de confort que mereixen ser respectades. Cuidar és, en última instància, tocar l'esperit a través del cos.
Anna Case
Auxiliar de clínica del Centre residencial Dovela
