“Les persones no compren per raons lògiques, compren per raons emocionals” - Zig Ziglar
Aquesta frase que veiem tant lògica en coses materials, ens grinyola una mica quan parlem de comprar un servei: és el mateix anar a comprar un mòbil que anar a buscar una escola bressol pel teu fill o una escola de dansa?
Encara que d’entrada l’afirmació de'n Zig Ziglar ens sobti, és molt més important l’emoció que la raó a l'hora d’escollir un servei o fins i tot un objecte. Us ha passat algun cop que sortiu d’una botiga de roba i dieu “però si no la necessitava aquesta camisa"? i és possible que es quedi a l’armari anys i anys fins que un dia decideixes regalar-la o llençar-la. Doncs la resposta és ben simple: el venedor t’ha captivat i tu has fet una compra emocional.
El mateix passa quan has de comprar un servei, la raó emocional pesa molt més que la lògica: és més fàcil que apuntis el teu fill a una Escola Bressol que t’han recomanat que no pas a una de nova obertura per exemple.
Quan ens plantegem la possibilitat d'un Centre Residencial?
Quan una família es planteja el recurs d’un Centre Residencial, per norma general, és perquè la persona depenent té unes necessitats que al domicili no se li poden cobrir. Aquestes necessitats poden ser físiques, és a dir, la persona no pot caminar, o té molt dolor, o en el seu domicili hi ha barreres arquitectòniques que no pot salvar... o bé necessitats psíquiques, com seria el cas de patir deteriorament cognitiu (demència) que fa que la persona estigui desorientada i necessiti ser acompanyada les 24h del dia, o senzillament se senti sola i necessita recórrer a un servei per tal de socialitzar-se.
Com escollir una residència per a persones grans
Un cop la família té clar que el recurs més adient és un Centre Residencial, normalment no se sap per on començar i sovint es recorda d'aquella amiga que li ha comentat que el seu pare o mare estant a un Centre i estan molt contents, o potser recorda un programa de ràdio on parlaven sobre Residències i s’ha quedat amb alguna frase que li va cridar l’atenció o, senzillament, ho explica al seu cercle laboral i alguna persona li comenta que sap d’un lloc on estan molt bé. Per tant, on està posant l’atenció? A les raons lògiques? O a les emocionals?
La meva àvia sempre deia que la primera impressió és la que compta, i està clar que no serà el mateix entrar a un Centre on façi bona olor que no pas anar a un Centre on tinguis ganes de sortir només entrar.
El primer tracte que reps també és molt important. No és el mateix que quan et donis a conèixer a recepció sàpiguen que hi vas, que no arribar i la persona de recepció ni tant sols estava informada de que avui venia una visita.
Dit això, que sembla el més evident, en aquest post voldríem aprofundir amb coses més subtils o que poden passar més desapercebudes per desconeixement, però que són tant o més importants que la primera impressió:
Proximitat del centre residencial a la llar dels familiars
D’entrada sembla que la proximitat hagi de ser molt important i, en moltes ocasions, és així, però ens agradaria fer una reflexió: què és millor, tenint en compte que la persona resident conviu al Centre les 24h del dia, poder anar a veure el meu pare/mare un dia a la setmana sabent que sempre està atesa correctament, que s’ho passa bé, que ha fet vincles amb altres residents… o haver d’anar-hi cada dia perquè no acabes de refiar-te'n i com que ho tens a 5 minuts de casa prefereixes anar-hi? La nostra resposta és clara; és preferible anar a visitar un cop o dos a la setmana perquè em queda lluny, però sabent que cada dia està feliç, que no marxar amb el cor en un puny perquè les estones en les que no hi sóc allò no va.
Espais del centre residencial
És evident que espais amplis i bonics sempre agraden més, però alerta, que no sigui una trampa. Ja pot tenir espais preciosos que si no tenim persones que ens acompanyin a gaudir d’aquests espais, no ens serviran de res.
Què preguntar o tenir en compte quan visitem una residència de persones grans?
Quan anem a visitar els Centres que creiem més adients, hem de fixar-nos en diverses coses importants:
Quins espais ens ensenyen?
La transparència és un valor molt important a tenir en compte, per tant, quants més espais ens ensenyin millor (sales, cuina, menjadors, habitacions, etc). La falta de transparència genera inseguretat i desconfiança.
Com estan les persones residents a les sales?
Estan fent alguna activitat o estan amb cara d’avorrits? Les veieu assegudes a cadires normals o estant totes a les seves cadires de rodes? Hi ha persones ateses amb contenció física? És important adonar-se que les cadires de rodes han de ser per ser utilitzades als trasllats, però si ens passem el dia asseguts a elles, al final ens acaba fent mal tot. L’ideal és poder canviar de seient al llarg del dia (butaca, cadira, cadira de rodes, jardí, etc).
Com observeu el personal que hi treballa?
Veieu que van corrent d’una banda a l'altra? O que alguna persona resident els pregunta alguna cosa i no l'escolten? Interactuen amb elles? Sentiu alguna persona atesa que fa estona que ha demanat per anar al bany i les acompanyants no hi van? Aquests petits detalls del dia a dia ens donen molta més informació del que ens pugui explicar la persona que ens està acompanyant a la visita.
El feeling amb la persona que us fa la visita també és important.
Veieu que es relaciona amb cordialitat amb la resta de companyes del Centre? Es dirigeix a les persones residents pel seu nom? O potser va mirant per sobre l’espatlla a tothom? Això és molt important ja que una direcció propera denota que coneix les persones ateses, els treballadors i de seguida detectarà mancances. Una Direcció que va de manera més altiva i està molt al despatx és perd coses rellevants de les persones residents i treballadores.
Algunes preguntes interessants que podem fer.
Cada quan es realitzen les dutxes a les persones residents? Cada quan es renten les dents? I el més important, com fan per mantenir l’autonomia decisòria de les persones que viuen al Centre? Sentir que decideixes és una regla d’or fins al final dels nostres dies per poder mantenir el benestar. En el moment que ens van coartant allò que demanem ens deixem de sentir útils i sentim que ja no hi fem res.
Com es comunica el centre residencial amb les famílies?
Saber la comunicació que s’utilitzarà amb ells: quan una persona entra a formar part d’una Comunitat, com seria una Residència, el Centre esdevé intermediari entre la persona atesa i la família. La familia ha de poder quedar-se tranquil·la sobre amb qui pot parlar quan va a veure al seu familiar, quan hi ha alguna cosa que no li quadra, sobretot els dies festius, caps de setmana… així com saber l’horari del personal sanitari.
Per norma general la família el que necessita és saber que la persona està ben atesa i que sobretot a nivell sanitari estarà coberta completament, és a dir, si té algun problema, li detectaran i posaran fil a l’agulla i en seran informats. Per tant, això ha de quedar molt clar el dia de la visita: amb qui podré parlar com a familiar, qui serà el meu interlocutor, quin horari fan les persones sanitàries que l'atenen... Qualsevol detall en aquest aspecte és clau per la tranquil·litat de la família.
En resum podríem dir que el més important a l'hora d’escollir un Centre és bàsicament la sensació que et causa només entrar al Centre i la transparència que reps de la persona que t’atén. A partir d’aquí, el valor afegit està clarament expressat per Warren Buffet:
“Preu és el que pagues, valor és el que obtens” - Warren Buffet
Equip del Centre Residencial Font dels Capellans
