Se sap que la plasticitat neuronal existeix i, a més, és efectiva. Però, què és realment aquest concepte? Consisteix en la capacitat que té el cervell a recuperar-se, reestructurar-se i adaptar-se a noves situacions?
El nostre cervell genera noves connexions neuronals per a acollir noves situacions o aprendre noves coses. Cert és que de nens aquesta capacitat d'aprenentatge és major per un simple fet biològic. Les nostres cèl·lules es regeneren abans quan més jove ets. Però no significa que a mesura que anem complint anys perdem aquesta capacitat, ni de bon tros: l'única diferència és que potser necessitarem més constància i una mica més de temps. La ciència ha demostrat que la neuroplasticitat cerebral en les persones grans no tan sols existeix, sinó que fins i tot en persones amb demència també succeeix, amb menys intensitat, però passa.
D'altra banda, estem en l'era de la tecnologia. Cada vegada està tot més digitalitzat i es preveu que en 10 anys augmentarà molt més. Però, què passa amb les persones grans avui en dia? La majoria gairebé no saben utilitzar el telèfon mòbil, els costa treure diners d'un caixer automàtic… I escolten pel carrer que aviat no hi haurà diners físics. Quan surt aquest tema la sensació d'aclaparament i por està en els seus rostres i la majoria de persones eviten el tema o comenten quina sort tenen de la família.
I aquí és on entra en joc l'anomenada neuroplasticitat cerebral. Si sabem que fins a l'últim dia de les nostres vides les nostres neurones tenen la capacitat d'aprendre i que cada vegada depenem més de la tecnologia, és important que des dels mateixos domicilis, famílies o centres residencials, potenciem aquesta plasticitat perquè les persones grans siguin tan autònomes com sigui possible. No donem per descomptat que no ho aprendran a fer mai. Perquè la ciència ens ha demostrat que no és veritat i podem aprendre coses noves cada dia amb constància i paciència.
També és cert que, cada vegada més, la tecnologia juga un paper important en la vida de les persones grans i per sort, a poc a poc, més empreses aposten per solucions tecnològiques.
Per exemple, existeix una empresa anomenada Famileo que ha dissenyat una aplicació mòbil perquè els membres de la família puguin penjar fotos i comentaris i, a posteriori, s'imprimeixin en forma de revista per a poder entregar-la la persona gran.
L'hem incorporat en el Centre residencial Colònia Güell i l'èxit és aclaparador. L'app es diferencia d'altres aplicacions de missatgeria o xarxes socials perquè està dissenyada específicament per a les persones grans.
La generació actual de persones grans són més de paper i bolígraf. Els joves són més digitals. Aquesta aplicació enllaça diverses generacions i provoca en la persona gran un entusiasme digne de ser viscut.
Veure als seus familiars propers fent alguna activitat, gaudint d’un dinar familiar, explicant-los històries… i saben que la seva revista també és una nova manera de relacionar-se. De vegades passa que ja no saps què explicar al teu pare o a la teva mare quan els visites… I, d'aquesta manera, generes un vincle de comunicació que permet treballar la reminiscència.
Cal no oblidar que en l'equació de la cura de persones grans i tecnologia també estan els avenços per als professionals sanitaris. Aquí sí que són de gran ajuda tots els avenços tecnològics. Acceleren processos, recullen dades instantàniament i són molt útils per a prevenir mals majors.
Aquí hi ha un gran ventall de possibilitats: des de catifes amb sensors per si alguna persona amb risc de caiguda s'aixeca de nit, pastilles amb un micromecanisme que t'avisa si no l'has pres, aplicacions per a registrar constants vitals…
Com tot a la vida, no hi ha una cosa millor que una altra. Cal buscar què és el que realment serveix per a cada cas, perquè dependrà de molts factors.
Però, en general, podríem dir que la tecnologia facilita la vida també a les persones grans. I tu, hi estàs d'acord?
Maite Ferré
Directora del Centre Residencial Colònia Güell
