A mesura que anem fent anys, anem canviant hàbits o costums o senzillament anem perdent facultats. A vegades és de manera natural i altres vegades és degut a un deteriorament cognitiu que fa que anem deixant de ser qui érem a vistes dels altres.
Per aconseguir no perdre la identitat fem servir molts factors, sobretot de les famílies, que ens expliquen tot el que saben de cada resident. Però el més important és l'observació de la persona resident els primers dies d'estada al centre, una observació activa, esbrinant on es troba més a gust la persona, adonar-se que ha somrigut quan hem passejat, detectar una cara de disgust potser quan hem caminat més del que podia la persona, observar com li agrada la temperatura de l'aigua, si prefereix pantalons o faldilles, etc.
Tota la informació que es pot extreure tant de la persona atesa com dels familiars o amics farà que els professionals de l'atenció a les persones puguin aconseguir molt més ràpidament que aquella persona se senti més segura i tranquil·la, perquè no haurà perdut la seva essència.
Sovint, les persones amb deteriorament cognitiu el que més necessiten és continuar fent les activitats que feien a casa seva per sentir la seva identitat; un cas particular, és el de la Dolores (usuària de la residència Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló) aquí la Dolores està fregant els quatre gots del matí a l'office de la seva unitat de convivència, i després agafarà l'escombra i escombrarà satisfeta de deixar la cuina neta i endreçada. Negar-li això significaria fer-la sentir fora de la seva llar, fer-la sentir que no està a casa seva, es posaria nerviosa i ho passaria malament. Per a ella, l'important és mantenir la casa endreçada perquè tota la vida ha estat mestressa de casa i és el que la tranquil·litza, i tot i que no és la casa on va créixer, sí que identifica l'acció de les tasques de la casa com a seves i és el més important.
La Genoveva per contra és una persona que necessita passar estones a la seva habitació, tota la vida ha estat una senyora molt solitària i independent. El fet de dependre d'una tercera persona no li agrada. Si passa estones a la seva habitació endreçant o pintant ella se sent a gust, i sent que no ha canviat massa la seva vida d'abans.
La Carme Querol de sempre ha tingut fred al coll, i està acostumada a portar mocadors. Ella ara no ens ho pot dir textualment, però ens ho va explicar la seva germana i ens ho diu ella cada dia amb la mirada quan li posem el mocador un cop està vestida. Segur que així se sent respectada.
La Carme tota la vida ha llegit moltíssim, ara té alzheimer i no vol deixar de fer-ho i nosaltres ens sentim molt orgulloses, i tenim el pacte que si llegeix alguna cosa que no entén ens ho pregunta. L'important és que no deixi de fer-ho.
En Mariano sempre ha estat un senyor amb puntualitat anglesa, i necessita tenir a prop rellotges que l'ajudin a orientar-se i així no pateix per arribar tard enlloc. Les seves filles li van portar el rellotge que més estimava de casa seva i li hem penjat a la seva habitació.
En Jordi és un senyor molt elegant i sempre ha estat presumit. Té una patologia crònica que fa que cada dia tingui pitjor la mobilitat, però al centre no volem que perdi la seva elegància, vagi amb caminador, amb bastó o amb cadira. Té un corbatí per cada dia.
Per això, a Colònia Güell, creiem que és molt important no perdre mai la identitat de cadascú de nosaltres, tot allò que ens identificava o tot allò amb el qual les altres persones ens reconeixen. D'aquesta manera nosaltres mai deixem de ser qui érem per moltes facultats que perdem.
