La Maite Ferré, directora del Centre Residencial Colònia Güell, va fer una xerrada sobre l'Atenció Centrada a la Persona (ACP) a les Direccions de Residències Públiques el passat dilluns 9 de maig. L'ACP és el model d'atenció que des de fa uns anys es vol implementar a tots els centres residencials. Aquest model es basa concretament a generar benestar a les persones ateses des de les coses més quotidianes, des dels vincles amb altres persones, mantenint la identitat que ens fa únics, establint relacions sanes, el fet d'estar interessada o ocupada en alguna cosa que agrada, sentir que formes part d'un grup i que has estat tingut en compte dins d'aquest grup.
Aquests són trets d'un model assistencial que hauria de sorgir de manera natural perquè són característiques que tot ésser humà necessita per ser el més feliç possible. El fet de viure en un centre no implica haver de tenir alguna mancança en cap d'aquestes característiques, però malauradament a vegades el més extraordinari és fer extraordinari el més simple. I és que quan formes part d'una organització, els protocols i les rutines fan oblidar el que és realment important. Per això és bàsic recordar i formar a totes les direccions d'acord amb aquest model, per aconseguir que les persones que atenem siguin el màxim de felices.
La pandèmia va arribar de cop i de manera molt intensa, i això va provocar un trencament de dalt a baix en aquest model d'atenció. Va fer que ens centressim únicament en l'absència de la malaltia, creant mals emocionals irreparables a les persones ateses. Aquella situació ens ha de servir per tornar a emprendre l'ACP. I no d'una manera protocol·lària, sinó amb una mirada sincera i vivint la pandèmia com l'oportunitat per fer créixer els centres en aquesta manera de fer, on es posa inevitablement i de manera natural a la persona atesa al centre de la nostra atenció.
Hem de comptar amb les persones ateses per les màximes decisions que es prenen envers elles: què vol posar-se de roba al matí, a quina hora vol aixecar-se, a quina hora vol anar a dormir, observar si està còmode amb la persona que comparteix habitació, reorganitzar diàriament coses quotidianes. Hem d'entendre que elles estan 24 hores al centre i nosaltres no, de manera que el nostre fer repercuteix directament i indirectament sobre elles i d'una manera molt ràpida. Hem de ser conscients que és més important donar valor al com que no pas a què, només així podrem dir que estem treballant sobre els principis bàsics de l'ACP.
Ja és hora que es trenquin els mites que sense recursos no es pot fer una bona ACP, això no és cert. Les famílies a casa acostumen a tenir encara menys recursos i instintivament apliquen l'ACP i és això el que s'ha d'aconseguir en els equips de residències. La Generalitat ha posat el focus en aquest sentit per tal de fer evident aquesta metodologia en tots els seus centres.
La xerrada va ser molt inspiradora per les participants, ja que des de l'experiència personal de la Maite es va poder demostrar que si es vol es pot, només és qüestió d'empatitzar (d'una manera real) amb les persones a les quals atenem, i utilitzar la creativitat de tot l'equip per obtenir allò que farà més feliç a la persona. Hem de ser crítics amb les nostres organitzacions per tal d'evolucionar i adaptar-nos constantment als canvis.
