El Centre de Dia Primer de Maig ha rebut la carta d'una persona que va ser atesa al servei temporalment, agraint la tasca de les treballadores del centre per la seva dedicació en l'atenció a les persones i destacant la importància de compartir temps i espai amb les persones grans.
Us compartim la carta de la Carmen Villaescusa, perquè pugueu conèixer la seva experiència al centre durant la seva estada.
Intentaré resumir una última experiència que m'ha tocat viure. He estat un temps al Centre de Dia Primer de Maig, i he après moltes coses que ignorava. Tots hauríem de passar algun temps entre persones grans amb algun tipus de dependència, ja que això ens ajudaria a acceptar el que som i tenim i el que podem tenir.
Quan em vaig quedar sola, la meva filla, que estava preocupada per mi, em va buscar un lloc en el qual pogués trobar persones de la meva edat, on tingués algú amb qui parlar per fer-me la vida més suportable.
Vaig començar a anar al centre a les tardes, per provar i perquè era més econòmic. Des del primer moment em vaig adonar que aquell no era el meu lloc, ja que darrere de cada persona hi havia un problema diferent. L'estat d'algunes persones, com en el meu cas, es devia a un problema en la seva salut física, però en molts altres casos es tractava d'un problema de salut mental, ja que no sabien ni el seu nom ni per què estaven allà.
Els primers dies només volia marxar, però després vaig sentir molta estima per aquestes persones, perquè eren com nens petits i havies de tractar-los com a tal, amb afecte i paciència, ajudant-les amb els seus dubtes i explicant les coses de manera que les poguessin entendre. Vaig sentir una gran admiració per les cuidadores del centre, per la seva paciència i dedicació amb les persones ateses, sempre amb un gran somriure.
Espero que la meva situació em permeti tornar, ja que les aprecio molt i les trobo a faltar. Potser no recorden qui soc, però elles han sigut molt importants per a mi durant la meva estada al centre. La vida és dura i en llocs com aquest t'adones de tot allò que representa la vellesa i fer-se gran. Per a moltes persones es tracta només de fer anys, però per a altres significa perdre-ho tot per continuar vivint gràcies a l'ajuda dels seus familiars i les seves cuidadores, com les treballadores que hi ha al centre i a les quals els envio tota la meva estima.
Si algun dia empitjora el meu estat de salut, espero que em puguin cuidar persones com elles, i que la vida els doni tot allò que es mereixen.
Molts petons per totes.
Carmen Villaescusa.
