Quan parlem de teràpia amb nines en persones grans ens pot costar entendre l'ús terapèutic i els beneficis que pot aportar a les persones amb un deteriorament cognitiu important. Però és en la pràctica quan s'aprecia el gran nombre d'emocions i sentiments que desperta en ells, i els beneficis a curt i llarg termini en la seva vida diària són molt positius.
La Doll Therapy va ser creada per Anne Burnnet. En un centre de malalts amb demència dels Estats Units es va adonar que els pacients amb demència solen viure episodis de regressió al passat, en els quals confonen els seus antics records amb el present, es desorienten i s'agiten quan se'ls intenta tornar al present. En el moment en què se'ls va acostar un osset de peluix es va adonar que aquestes persones es calmaven i canviaven fins i tot l'expressió de la seva cara. Així va néixer aquesta teràpia.
Les persones que han perdut els punts de referència, que no són capaces d'expressar les seves pors i emocions, en molts casos no reconeixen als seus familiars ni a si mateixos. Aquesta intervenció pot ser un canal que els permeti expressar-se amb major facilitat.
Els beneficis que aporta la teràpia amb nines són amplis, però podem destacar que poden ajudar a reduir l'agitació i agressivitat, tant física com verbal, incrementar la sensació de benestar, augmentar la interacció amb l'entorn, ajudar a expressar les seves emocions i poden ser una resposta a les seves necessitats d'inclinació.
La teoria de la inclinació del psicòleg John Bowlby ens defineix la inclinació com el vincle emocional amb una persona específica que perdura en el temps i espai. En situacions de vulnerabilitat, les persones busquem la proximitat d'un ser estimat que ens aporti la seguretat i l'afecte que necessitem. Aquesta necessitat d'inclinació i de seguretat perdura tota la vida, però és en la vellesa, fins i tot, quan més falta ens fa.
La intervenció en aquesta teràpia no es limita a presentar una nina i que ells la manipulin; cal crear, a través del joc simbòlic, situacions viscudes que fan que connectin amb les seves emocions i puguin exterioritzar i expressar el que senten d'una manera significativa.
Un exemple d'això va ocórrer durant una intervenció en el qual una senyora amb deteriorament cognitiu greu, amb un llenguatge poc fluid i amb dificultats per a expressar les seves emocions i necessitats, va començar a recriminar a la nina que estava empenyent a l'altra (situació creada pel terapeuta). La seva cara es va transformar, es va posar seriosa i en un to alt i clar va dir: “això no es fa, no et portis malament”. Aleshores, imaginant que la nina plorava, ella la va abraçar i la va consolar. Clarament, es va produir una connexió amb algun moment viscut per ella, i va poder expressar la necessitat d'inclinació a través d'aquesta abraçada.
Segons la psicòloga Nuria Carcavilla, formadora en aquestes tècniques, una nina té el poder de calmar i de consolar a les persones amb demència, pot fer sentir a la persona útil i una mica més feliç.
Maria Batllori
Psicòloga Col. 20469
