Encara que la mort és el final inevitable de la vida humana, a la societat actual es parla molt poc d'ella. És necessari aprendre a percebre la mort com alguna cosa natural, que forma part de la nostra vida quotidiana.
Què és el procés de dol?
El dol és el procés psicològic al que ens enfrentem davant les pèrdues, fet que tote les persones, tard o d'hora, viurem al llarg de la vida. Elizabeth Kubler-Ross (psiquiatra especialitzada en el tema del dol i les cures pal·liatives) va dir que el dol segueix una seqüència de fases que inclou el xoc o la negació inicial, seguit per la ira. Posteriorment, es produeix l’acceptació abans de la resolució del dol. Tanmateix, en alguns casos, el dol persisteix durant molt de temps després de que s’hagi produït la resolució i, per tant, es converteixi en un fet anormal.
“Des de que treballo en el sector de l’atenció a les persones sempre he intentat que els processos finals de vida siguin el més propers, atents i amables” comenta Maribel Martínez directora del centre residencial Dovela al barri d’Horta de Barcelona.
Persones autores defineixen la por a la mort com una experiència humana en la vida quotidiana, i una situació aguda en la que s’està en perill imminent. Inclou varis components: la preparació per a la seva pròpia mort, el procés de morir i la por a la mort d’altres persones.
Fases del procés de dol
Durant el procés de dol acostumen a aparèixer cinc fases, i cadascuna d'elles, com passa amb cada persona, és única i es pot viure en major o menor grau:
- La negació: reacció habitual després d'una pèrdua. Sensació d'irrealitat o d'incredulitat que pot veure's acompanyada d'un refredament de les emocions.
- La ira: s'activen sentiments de frustració i d'impotència que poden acabar atribuint les responsabilitats d'una pèrdua a tercers.
- La negociació: fase en la qual es comença a contactar amb la realitat de la pèrdua i a explorar quines coses fer per revertir la situació.
- La depressió: a mesura que s'avança en el procés es comença a ser conscient de l'absència i de la implicació emocional. És el moment en el qual se sent pena o tristesa.
- L'acceptació: és l'arribada de la calma i la comprensió, tant racional com emocional, que la mort o la pèrdua són inherents a la vida humana.
Tenir ansietat i por davant la mort és normal, ja que aquesta s'inculca sovint durant la socialització de la persona. En aquest sentit, el clima social desfavorable cap al concepte de la mort i el fet de morir i els aspectes culturals poden afecta l'experiència que presenta la persona davant la mort. Existeixen també altres factors que influeixen en el grau d'ansietat i por que s'experimenta, com la salut mental de la persona o les experiències de vida relacionades amb la mort. També poden influir aspectes com la religió, la cultura i l'opinió sobre la qualitat de vida i la mort.
En relació amb com afrontar el dol o la mort, dins dels equips professionals s'han de donar les següents característiques:
- Educació i formació sobre possibles formes de preparar-se per a la mort, sigui la propia o la de les persones als qui s'atén i acompanyem, amb la finalitat d'aconseguir reduir la por i l'ansietat.
- Prendre consciència i donar espai a les emocions que apareixen en els nostres duels. Totes les emocions són lícites i tenim dret a sentir-les.
- Poder acompanyar i acompanyar-nos en el recorregut dels processos de dol. Generar consciència cap als professionals que experimentaran en major o menor grau (dependrà del vincle amb la persona) determinades emocions. Cada persona realitzarà el camí al seu ritme, escollint el trajecte. En el cas dels professionals seran també acompanyants de les famílies, i per això és important estar presents davant les seves necessitats, respectant el dolor i el recorregut.
- Generar un espai respectuós a on es valori la manera única de viure els comiats i la mort de cada persona atesa.
En un estudi de població entre gent gran, les persones que tenen entre 75 i 84 anys tenen un major risc de desenvolupar un dol complicat en comparació amb un grup d’edat més jove. També cal destacar que les persones més grans de 85 anys tenen menys probabilitat de patir un dol anormal.
"Els equips de professionals tenen un grau molt elevat d’implicació en els processos i cures del final de la vida, i en aquest sentit cal destacar l'interès i la preocupació per l'excel·lència en el treball que realitzen", afirma la directora de la residència Dovela.
En la seva opinió recalca, que resulta frustrant la idea de perdre una persona resident després d’haver proporcionat totes les cures que estaven al seu abast. I no només això, ja que també pateixen la pèrdua per la implicació que ja ha unit a les persones residents en el seu procés de vida al centre.
"Treballem durament per oferir totes les cures i comoditats a les persones residents i familiars que es troben en aquest procés, tot i que continua sent difícil la idea de que res canviarà el desenllaç. Entre totes seguim treballant per aconseguir que aquest fet inevitable del nostre procés de vida sigui respectuós i digne per a la persona i els seus familiars", conclou Maribel Martínez.
Encara que moltes persones grans que travessen una situació de dol no són capaces d'entreveure l'adaptació al futur, l'experiència ens diu que gran part poden reprendre un projecte vital diferent, però també significatiu.
El dol és part de la vida, però a vegades pot acabar complicant-se, de manera que la persona queda atrapada en aquest dolor que li impedeix continuar endavant. I quan això succeeix, és important demanar ajuda a l'entorn, i si és precís, recavar l'ajuda de les professionals de la salut mental.
