Amb l'envelliment arriben diversos problemes de salut que van dificultant l'enteniment i afectant l'audició i la vista. Tot això pot crear diferents barreres comunicatives.
A causa dels canvis físics i psicològics, la comunicació amb les persones d'edat avançada requereix molta paciència i temps. Moltes vegades aquesta experiència pot resultar frustrant perquè no aconseguim comunicar-nos de manera efectiva. No obstant això, hem de saber que existeixen tècniques que ajuden a tenir interaccions fructíferes amb les persones grans.
Barreres de comunicació amb les persones grans
El primer pas és conèixer quines barreres comunicatives podem trobar:
- Malalties relacionades amb l'edat: Malalties i patologies com la demència i l'Alzheimer poden crear barreres comunicatives difícils de tractar. Aquestes dues malalties comunes en la tercera edat dificulten la memòria i fins i tot la parla.
- Dificultats de llenguatge: Amb l'edat poden aparèixer dificultats en el llenguatge com a problemes per a recordar paraules o moments, problemes per a comprendre el que diu l'emissor, entre altres possibles barreres comunicatives.
- Pèrdua de memòria, vista i audició: La deterioració cognitiva dificulta la comunicació amb una persona major. Amb el pas dels anys, alguns sentits es veuen afectats, principalment la vista i l'audició i les funcions cerebrals van perdent les seves capacitats.
Suggeriments per comunicar-nos a persones amb dificultats de comunicació
- Cridar l'atenció de la persona. Establir el contacte visual abans de parlar.
- Parlar de forma clara i lenta, amb frases curtes.
- Mantenir un missatge simple, utilitzant instruccions d'un sol pas.
- Fomentar i demostrar afecte agafant-li les mans sense importar el que es diu o no es diu.
- Mantenir un to de veu afectuós i pausat perquè ells se sentin tranquils. Utilitzar la diversió i l'humor per a vèncer la resistència.
- Si és necessari, repetir o explicar amb altres paraules. No demostrar irritació per haver de repetir.
- Si la persona no pot trobar les paraules adequades, oferir-li suggeriments. Reforçar el que està dient amb indicacions i gestos físics. Utilitzar el llenguatge corporal.
Una persona que demostra la seva calidesa i comprensió pot aconseguir moltes coses si envia els missatges amb un to alegre i afable, malgrat els problemes de comunicació que presenten les persones amb deterioració cognitiva.
Cal ser conscients que és fàcil suggerir, però a vegades és molt difícil posar tots aquests suggeriments en pràctica. Per aquest motiu, les famílies necessiten assessorament, suport psicològic i moral per a ser capaces d'entendre i suportar la desintegració psíquica que es produeix en una persona propera i estimada.
Dèficits en la comunicació
Quan el llenguatge verbal és pobre i es limita a frases curtes, algunes vegades incomprensibles o monosil·làbiques, pren protagonisme el llenguatge no verbal, el gestual.
La persona es comunicarà amb canvis de to de veu per a dir-nos el que vol fer. Hem de reconèixer en els seus gestos, somriure, irritació... la seva complicitat. La nostra actitud corporal, el nostre to de veu, l'expressió, els gestos juntament amb el contacte físic... farà que la comunicació sigui fluida i transmetrem seguretat a la persona.
No obstant això, si la persona manté encara una certa capacitat de comunicació verbal, hem d'estimular-la perquè la mantingui.
- Intentar que l'expressió del rostre transmeti exactament el missatge que volem transmetre.
- No reflectir preocupació, tristesa, enuig o inseguretat en el rostre.
- Usar un to de veu suau. No cridar-li ni parlar-li com si no ens entengués.
- Habituar-se a explicar-li el que estem fent per a integrar-ho en l'activitat; sigui menjar, dutxar-se... encara que la persona no respongui, aconseguirem que la persona participi del moment i de l'activitat que s'està realitzant.
- Fer-la partícip de les converses grupals, encara que la seva capacitat de comprensió sigui limitada, intentant parlar pausadament i no tots alhora.
- Utilitzar un to suau i tenir en compte i fer referència a la seva història de vida (ens l'haurà proporcionada ella mateixa o la seva família).
- Contacte físic mitjançant la higiene o massatges.
- Proposar passejos curts, passos de ball per a mantenir el ritme, jocs amb pilota, cèrcols, cintes... per a mantenir l'activitat física.
- Evitar comentaris crítics sobre la seva persona o activitats en la seva presència.
- Facilitar-li records personals agradables i contextualitzar-los en el temps.
- Preguntar i escoltar sense interrompre, encara que no entenguem el que ens compten.
- Demostrar el nostre interès i els nostres sentiments cap al que ells no volen dir o cap a la situació en la qual ens trobem.
- Mirar a la persona que ens parla.
- Assentir sempre amb el cap.
- No menysprear el missatge.
- Contestar amb un llenguatge adaptat.
- Remarcar amb el to de veu tot el que sigui possible.
- Ser-hi.
Tots aquests suggeriments s'han d’acompanyar amb dosis d'empatia i somriure, que seran els que ens ajudaran a desenvolupar una comunicació verbal i no verbal efectiva i amb les que ens enriquirem totes mútuament.
Equip del centre residencial de Dovela
