En el nostre caminar per la vida, sense adonar-nos, anem acumulant a l'armariet del nostre inconscient la música i cançons que en cada moment han acompanyat les nostres vivències. La música entra dins nostre i s'instal·la en el paquet dels records.
Escoltar, cantar, crear melodies, seguir ritmes, produeix diversitat de respostes físiques i mentals, racionals i inconscients. En escoltar una melodia el nostre cos està rebent vibracions que impacten l'oïda i la pell; centenars d'estudis han demostrat que l'organisme s'adapta al ritme de la música que l'embolcalla: els batecs i la respiració es compassen, els músculs es tensen o es relaxen, etc. Tots aquests canvis generen una tensió o distensió física que pot calmar el dolor, i repercutir en l'estat emocional. Com diu la dita: <<qui canta els seus mals espanta>>.
La musicoteràpia parteix del plaer, el benestar, la tranquil·litat i altres efectes emocionals que proporciona la música. Quan fem música, segons els objectius que ens proposem, podem ajudar a crear climes diferents: a expressar sentiments, a motivar l'activitat física o a invitar al descans mental. Els efectes físics de la música es poden utilitzar per desenvolupar o incentivar la coordinació corporal i la sensibilització sensorial.
L'inconscient és l'altra via d'entrada, en ell es van guardant totes aquelles músiques i cançons que han estat significatives al llarg de la nostra vida. Les harmonies de la melodia, segons la seva tonalitat i el seu ritme, originen un estat emocional o un altre (tristesa, melancolia, optimisme, etc.). Per exemple, les mares que canten cançons de bressol als fills ho fan per donar-los benestar o calmar el seu neguit perquè puguin agafar el son.
Escoltar o interpretar una melodia ajuda a expressar inquietuds, afavoreix el desenvolupament afectiu de la persona i la interrelació social. La música, i sobretot les cançons, també tenen un poder evocatiu: de manera espontània ens poden suggerir situacions passades, despertar records oblidats.
Als anys noranta un estudi de la universitat de Califòrnia demostrava davant l'opinió pública que la música clàssica tenia efectes beneficiosos sobre l'organisme humà.
La musicoteràpia agafa aquest concepte de benefici i, sense pretendre educar musicalment, utilitza la música com a mitjà per a produir canvis mitjançant un procés obert, experimental i interactiu, amb uns continguts dinàmics que es van modificant al llarg del procés. Les activitats només tenen en compte el valor terapèutic, establint una relació facilitadora i d'ajuda.
Quan usem les cançons incidim directament en l'empremta que aquestes han deixat dins nostre, despertant els records tant de l'entorn com de les vivències. Les cançons posen en relleu la nostra manera de ser, els nostres interessos.
Cantar lletres i entonar melodies estimula la memòria remota. Recordar aspectes treballats dins la sessió és un exercici de memòria recent, mentre que repetir ritmes amb les mans ens permet estimular la memòria immediata.
La música, amb gent gran, ens permet atreure i captar l'atenció, especialment quan és música coneguda que forma part del seu bagatge musical. També estimula el llenguatge, de manera que fins i tot les persones amb Alzheimer continuen cantant les cançons de la seva època. Quan les sessions es fan un dia determinat de la setmana, en un espai concret, ajuden al fet que els participants s'orientin en el temps, l'espai i la persona.
La música i cantar són algunes de les arts més socials. En les sessions de música, en grup, s'observen conductes com gesticular, acariciar, taral·lejar, parlar, cantar, etc., en presència i complicitat dels altres. És un bon mitjà de comunicació i expressió, que ens permet comunicar-nos amb els altres en l'àmbit verbal i corporal. També ens eleva l'estat d'ànim i afavoreix actituds positives. Ens pot ajudar a reconduir situacions d'agitació i facilitar l'estabilitat de l'estat d'ànim.
La música afavoreix els moviments espontanis, segons les cançons que interpretem (rumba, twist, havaneres, etc.). Sorgeixen diferents moviments corporals: moviments de mans, seguiment ritmat del cos, balancejos, etc.
Un exemple clar, ho podem veure en les sessions individuals que es treballen al centre residencial Pla de Martís, on es busca aixecar la música que viu dins de la persona, aquesta música permet desvetllar records de l'inconscient i els moviments físics que els acompanyen. Així, és el cas de la resident Júlia, que havia estat molt aficionada a ballar i que actualment pateix un deteriorament avançat, ella necessitava ajuda per totes les activitats, però, en sentir la cançó "Mira que eres linda" es transformava l'expressió de la seva cara, i mobilitzava els braços seguint la música.
En les sessions de grup afavorim el cant, l'observació, l'escolta, el ball, el seguiment ritmat amb les mans o altres parts del cos. Un altre cas és el de la Quima, que té un Alzheimer avançat i havia viscut en un poble mariner, en les sessions de grup, quan sentia havaneres les cantava evocant emoció i balancejant el cos, o agafant les mans de la companya tot seguint el ritme.
Després de les sessions de grup és habitual trobar-se una parella cantant les seves cançons, mentre passegen pel passadís. I com aquestes podríem explicar altres vivències, que sorgeixen en escoltar o cantar les músiques que han deixat empremta, que estan envoltades de records, de vivències, i que cadascú guarda en el seu inconscient.
Montse Vallès
Educadora social
