La incontinència urinària (IU) és la pèrdua involuntària d'orina. La prevalença augmenta amb l'edat, encara que això no vol dir que sigui un problema associat a l'envelliment, però si és cert que les causes que la provoquen són més freqüents amb l'edat. La incontinència urinària és un problema que afecta la majoria de les persones ateses a les nostres residències. Afecta la qualitat de vida tant d'homes com de dones, sent un motiu de pèrdua d'autoestima, ja que les persones que la pateixen senten que el grau de dependència és major, es frustren amb elles mateixes i inclús a vegades pot esdevenir en una depressió. En molts casos, continua sent un tabú per la gran repercussió social que això genera.
Segons la Societat Internacional per la Continència existeixen diferents tipus
d'incontinència:
● La bufeta hiperactiva: és el desig sobtat d'orinar. El múscul de la bufeta, el detrusor, es contrau, i es pot o no donar pèrdua d'orina.
● Incontinència urinària d'esforç: quan les fuites d'orina es precipiten per maniobres que augmenten la pressió intraabdominal, com ara la tos, el riure, els esforços, els esternuts, etc.
● Incontinència urinària mixta: quan coexisteixen causes, mecanismes i símptomes de la incontinència d'esforç i d'urgència.
Una bona avaluació a càrrec d'un professional especialitzat pot ajudar a determinar què produeix la incontinència. La IU pot ser causada per determinats hàbits diaris, malalties subjacents o problemes físics. Certes begudes, aliments i medicaments poden actuar com a diürètics, és a dir, estimulen la bufeta i incrementen el volum d'orina. Alguns exemples són l'alcohol, la cafeïna, les begudes carbonatades, els edulcorants, els picants, medicaments per a la pressió arterial i el cor, sedants i relaxants musculars.
També és important caminar i seure amb una postura correcta, ja que les males postures castiguen la musculatura pelviana. S'ha d'evitar el sobrepès i l'estrenyiment, perquè un ritme intestinal adequat ajuda a la correcta pressió intraabdominal. Per això serà essencial una dieta equilibrada.
En algunes ocasions, les persones diabètiques presenten incontinència, això és degut als alts nivells de sucre en sang associats a la diabetis, que solen provocar una quantitat d'orina considerable, el que augmenta el risc de tenir pèrdues.
Les pèrdues d'orina originades per una debilitat del sòl pelvià es relacionen amb un major risc de patir molèsties a l'esquena. Els programes de prevenció i rehabilitació del sòl pelvià poden retardar l'aparició o millorar el grau d'afecció de les pèrdues d'orina.
Si el problema no se soluciona i les pèrdues d'orina es prolonguen en el temps, pot derivar en altres efectes desfavorables com ara les infeccions urinàries, les caigudes (pèrdues d'orina nocturnes) o fins i tot l'aïllament social i la depressió. Per aquest motiu, és de vital importància que el cuidador segueixi unes mesures higièniques bàsiques per contribuir a normalitzar les rutines diàries de la persona atesa i aconseguir que la seva qualitat de vida no se'n vegi afectada.
En general, aquestes mesures són les següents:
● Establir un horari regular per anar al bany, que no superi les 3 hores entre torn i torn.
● Canviar els bolquers/compreses/roba tan aviat com es pugui quan estan humits, ja que una exposició prolongada pot provocar infeccions d'orina recurrents i problemes a la pell. Quan la pell roman constantment humida poden aparèixer erupcions, infeccions de la pell i nafres.
● Facilitar l'accés de la persona atesa al bany des del llit o el lloc habitual de descans.
● Roba amb sistemes d'obertura i tancament senzills (elàstics, velcros)
● Disposar d'elements de seguretat al bany perquè les persones ateses puguin anar soles sense que es produeixin caigudes.
● Modificar el patró d'ingesta líquida a les tardes-nits, evitar la ingesta de líquids dues
hores abans d'anar a dormir.
Com tot, la prevenció serà la clau per millorar els símptomes. Encara que la incontinència urinària no sempre es pot prevenir, aquestes mesures poden ajudar a fer-ho:
● Mantenir un pes saludable.
● Practicar exercicis del sòl pelvià.
● Evitar aliments que irritin la bufeta, com la cafeïna, l'alcohol i els aliments àcids.
● Ingerir més fibra, que pot prevenir el restrenyiment, causa d'incontinència urinària.
● Deixar de fumar o buscar ajuda per fer-ho si és el cas.
L'avaluació inicial és necessària per fer un diagnòstic bàsic i poder identificar causes i factors de risc. Dins de les IU trobem diferents tipus, en algunes és suficient la intervenció amb tècniques conservadores i en d'altres són necessàries tècniques quirúrgiques. Des de la fisioteràpia, hi ha tècniques amb evidències científiques de millora en persones ateses que pateixen aquest problema de salut, millorant, per tant, la seva qualitat de vida.
Tot i que les pèrdues d'orina amb l'edat són molt comunes, hi ha exercicis físics que ajuden a reduir la incontinència i que si es practiquen de forma constant, amb el temps presenten efectes molt notables. Es denominen exercicis de Kegel i es basen en la contracció i relaxació dels músculs del sòl pelvià. Ajuden a enfortir la musculatura del sòl pelvià i prevenir els símptomes de la incontinència urinària. Mai es faran exercicis de Kegel quan s'està orinant, parar així el flux d'orina sovint pot derivar en problemes de bufeta. Encara que s'ha de fer una valoració per poder individualitzar i personalitzar el tractament, intentarem fer una contracció, sense contenir la respiració, ni ajudant-se d'altres músculs com el gluti o els adductors mentre es fa, aguantant cinc segons, i descansant cinc segons més. L'ideal seria arribar fins a 10 segons. Repetirem les contraccions 10 vegades, almenys 3 vegades al dia.
Per tant, i per acabar, cal recordar que les pèrdues d'orina no estan associades a
l'envelliment, però que hi ha diferents factors de risc (mals hàbits, malalties, sedentarisme) que poden influir, i per això serà molt important dur a terme les mesures esmentades anteriorment i consultar sempre amb un professional especialitzat.
