Com gestionar els primers oblits de memòria?

Amb el pas dels anys, sovint les capacitats personals, tant de tipus físic com cognitiu, comencen a deteriorar-se. Així pot donar-se que la persona gran un dia perdi les claus, s’oblidi de recollir els nets a l’escola o es desorienti dins el seu entorn habitual.

Com podem ajudar a la persona a gestionar aquests primers oblits?

Inicialment és freqüent que no li donem una importància relativa a aquestes manifestacions de descuit i pensem que són esdeveniments propis del procés d’envelliment. Ara bé, si observem que aquests fets són cada vegada més freqüents hem de poder valorar amb la persona gran l’assistència al metge, per tal d’obtenir una primera opinió sobre el que pot estar passant.

Tinc problemes de memòria: això vol dir que estic malalt?

No recordar on s’ha deixat la bossa, oblidar-se de fer quelcom, o no poder nomenar de forma espontània a les persones conegudes, no necessàriament significa que estiguem malalts. Dificultats temporals d’aquest tipus poden ser deguts simplement a estats emocionals de nerviosisme, estrès, o altres causes. Malalties com ara la depressió o altres de fort component emocional, poden arribar a generar dificultats d’evocació de la memòria aparentment molt greus. El tractament psicològic i farmacològic quan s’escaigui, pot arribar en aquests casos a millorar els problemes de memòria.

En el propi procés d’envelliment hi ha un deteriorament cognitiu inevitable, la velocitat de processament mental és més lenta, però en general aquesta afectació no interfereix en l’activitat diària i quotidiana de la persona gran. Ara bé, de vegades les dificultats amb la memòria poden ser un primer símptoma de malalties degeneratives com ara les demències o l’Alzheimer, o de malalties cerebrovasculars o altres malalties que causen lesions cerebrals, (com per exemple a conseqüència de traumatismes crani-encefàlics ). Aquestes malalties cerebrals afecten les capacitats de forma global i irreversible, i cal prestar-ne atenció per tal d’identificar-les de forma ràpida i fer tot el possible per a alentir-ne el seu progrés.

És important doncs acompanyar a la persona gran amb oblits de memòria al metge quan: els problemes són diaris i no ocasionals, persistint en el temps; han empitjorat en els darrers 6/12 mesos; existeix preocupació pels oblits per part de la pròpia persona gran i/o els seus familiars; i/o els problemes de memòria afecten a la realització de les activitats de la vida diària de la persona, com ara la gestió dels diners, l’auto-cura o la presa de medicació, entre d’altres.

Quan hi ha patologia

Una vegada el professional mèdic ha realitzat un diagnòstic, cal seguir les seves indicacions. El deteriorament cognitiu lleu és un trastorn que implica una pèrdua de memòria però que no impedeix a la persona que el pateix realitzar les seves activitats diàries. Ara bé, aquest trastorn pot ser un indicador primerenc de la demència tipus Alzheimer, encara que en no tots els casos deriva en aquesta malaltia.

Ara bé, en cas de deteriorament cognitiu o demència, i quan ens trobem davant d’uns primers oblits de memòria, resulten útils algunes recomanacions per aquestes fases més lleus:

Facilitar que la persona gran pugui mantenir les seves rutines a la llar, a nivell social..., en quant a horaris, tasques, formes de fer les coses, per exemple.
Prevenir o evitar al màxim els problemes de desorientació temporal, propis de malalties com ara l’Alzheimer, col·locant els rellotges i calendaris a la vista, o notes o senyals d’ubicació d’on estan els objectes.
Recordar i acompanyar la persona en l’acompliment del pla de tractament establert amb els especialistes, com ara el pla farmacològic o el pla d’activitats.
Aportar recolzament emocional davant de les pors, angoixes, malestars.., que es poden produir en la persona gran i/o el seu entorn a causa d’oblits, pèrdues o fets similars. Si es detecten símptomes de depressió o angoixa en la persona, cal informar al metge el més aviat possible.
Els efectes en la memòria de patologies com ara el deteriorament cognitiu lleu i la demència poden reduir-se mitjançant una bona alimentació, exercici físic, descans adequat, cuidar l’aspecte relacional i emocional, i l’estimulació cognitiva.
Està clar que abandonar qualsevol mal hàbit relacionat amb l’alcohol, el tabac o altres tòxics resulta beneficiós tant per la memòria com per la salut en general.
En tot cas, resulta indispensable no renyar a la persona gran pels oblits o desorientacions, per no incrementar l’angoixa. L’actitud comprensiva i facilitadora per part de familiars i coneguts, de les situacions de pèrdua de memòria, facilitaran a la persona gran que les pateix, una major acceptació de la situació personal que està vivint.