Com podem evitar les caigudes?
Les caigudes són un dels temes que més preocupen entre el col·lectiu de persones grans. Una de cada tres persones majors de 65 anys pateix almenys una caiguda a l’any. Les conseqüències d’una caiguda poden ser molt greus.
Quins són els factors de risc més habituals i com els podem prevenir?
L’Organització Mundial de la Salut defineix les caigudes com la conseqüència de qualsevol esdeveniment que precipiti a la persona a terra, en contra de la seva voluntat.
Quins són els principals factors de risc de caigudes en les persones grans?
Els factors de risc de caigudes entre les persones de més de 65 anys poden ser d’origen intern o extern, tot i que sovint són resultat d’una combinació d'ambdós tipus. Les causes que tenen el seu origen en la persona, en la seva salut o característiques, són internes. A banda, les causes externes són les que estan relacionades amb les condicions de l’entorn.
Entre les causes intrínseques podem citar:
- L’edat. El risc de caiguda s’incrementa amb l’edat de la persona gran, amb majors riscos de caure i patir una lesió greu que fins i tot pot provocar la mort.
- Dificultats de mobilitat i força muscular, derivats de malalties (com ara el Parkinson), marxa inestable o bé de problemes ossis, articulars, circulatoris i/o musculars. L’estil de vida sedentari, amb manca d’exercici i activitat física fa disminuir la força muscular necessària per una adequada mobilitat.
- Problemes auditius i/o visuals. Amb l’edat, podem perdre la capacitat per captar els sons i en conseqüència tenir dificultats per mantenir l’equilibri, aixecar-nos o caminar. També les nostres capacitats visuals es modifiquen quan ens fem grans, i per aquest motiu ens pot ser més difícil veure en la foscor o quan hi ha un llum brillant, i ens podem sentir insegurs al caminar pel carrer, o quan fa molt sol o és de nit, i això incrementar el risc de caigudes. Els canvis visuals i auditius incideixen tanmateix el manteniment de l’equilibri en les persones grans: el sistema nerviós ascendent que informa al cervell sobre la posició del cos es veu afectat, i s’incrementa el risc de caigudes per desestabilització de la persona.
- Els marejos són una de les principals causes de caigudes entre persones grans. Es donen quan no arriba prou sang al cervell, i les causes poden ser diverses. Entre elles destaquen la deshidratació, la disminució sobtada de la pressió arterial o el consum de determinats fàrmacs.
- Algunes malalties com ara la incontinència urinària o la insuficiència cardíaca, poden fer que haguem d’anar més sovint al lavabo. Això sumat a que es tingui més pressa per arribar-hi (urgència urinària), la foscor a la nit, dificultats visuals o la marxa inestable, pot fer incrementar el risc de caure.
- Deterioraments cognitius o la disminució, per exemple, de la perícia per fer diverses tasques a la vegada, incrementen els riscos de caiguda.
I entre les causes extrínseques se’n poden trobar algunes com les següents:
- Al carrer, per exemple, podem trobar elements que provoquin relliscades o ensopegades, convertint-se en desencadenants de caigudes. Entre aquests elements hi ha, entre d’altres, els paviments defectuosos o relliscosos (per exemple quan ha plogut o per la neteja del carrer) o il·luminació insuficient als carrers quan és fosc.
- A casa, la manca d’una correcta il·luminació, el desordre, l’excés de mobiliari, l’ús de catifes, el cablejat desendreçat i per terra, l’ús de banyera en lloc de plat de dutxa o la manca d’agafadors, són elements que incrementen el risc de caigudes entre les persones grans.
Quines mesures preventives podem adoptar?
Les conseqüències de les caigudes poden ser majors de les que aparentment són visibles i per això hem d’estar alerta amb la finalitat d’evitar-les. Les actuacions per a fer menor el risc de patir caigudes són variades i han de combinar factors intrínsecs, extrínsecs i adaptar-se al risc de caigudes i els antecedents particulars de cadascú.
Entre les mesures més comunes, podem citar les següents:
- Adaptar l’entorn de la persona gran: treure obstacles en llocs de pas, fixar les catifes a terra, tenir una bona il·luminació, canviar la banyera pel plat de dutxa, instal·lar elevadors al w.c. i/o agafadors i passamans en lloc de pas…
- Corregir dèficits auditius i/o visuals amb audiòfons i/o ulleres. Utilitzar calçat adequat i ajudes tècniques que facilitin la marxa.
- Visitar el metge per revisar factors que poden estan incidint en el risc de patir caigudes, com ara la medicació i especialment els fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central, la baixa tensió, una alimentació deficitaria o deformitats en els peus, entre d’altres.
