En l'actualitat la malaltia de l’alzheimer afecta a més de 46 milions de persones en tot el món. Cada tres segons es diagnostica un nou cas de demència.
La malaltia d'Alzheimer és una malaltia cerebral, progressiva i irreversible. Des del punt de vista biològic, en la malaltia d'Alzheimer hi ha una alteració de certes àrees del cervell que condiciona una pèrdua progressiva de les funcions intel·lectuals. És una afecció degenerativa de les cèl·lules cerebrals (neurones) de caràcter progressiu i encara desconegut.
En l'espai que hi ha entre les diferents neurones s'acumulen i dipositen unes substàncies anormals, anomenades placa senil, que confereix als malalts d'Alzheimer un aspecte atròfic del seu cervell.
Les persones que pateixen aquesta malaltia experimenten diverses alteracions neuropsicològiques que afecten les funcions cognitives com la memòria, el reconeixement visual d'objectes, la capacitat de realitzar moviments voluntaris i el raonament lògic. Aquesta malaltia provoca també un deteriorament de la qualitat de vida del malalt i el seu entorn familiar. Així, la malaltia de l'Alzheimer no només afecta les funcions cognitives, sinó que també al comportament, a les emocions, i a vegades es pot acompanyar d'alteracions psicopatològiques amb deliris i al·lucinacions.
La malaltia d'Alzheimer sol aparèixer quan conflueixen múltiples factors alhora. Si bé és cert que destaca la predisposició genètica, també influeixen els antecedents familiars, l'edat (pot aparèixer entre els 40 i els 90, però és més habitual a partir dels 65), antecedents d'altres trastorns com la depressió, traumatismes cranioencefàlics previs, factors de risc vascular i exposició a agents tòxics ambientals.
Com dèiem, la malaltia comença de manera insidiosa i té un curs progressiu. Des del començament de la malaltia fins a la fase final solen transcórrer uns set anys, però es pot morir al cap de 2 anys i hi ha persones que han arribat a tenir un curs clínic de 20 anys d'evolució. És cert, però, que quan abans comença la malaltia, més ràpid evoluciona.
Quan es rep un diagnòstic com aquest s'origina un gran impacte per a la persona diagnosticada i per a la seva família, i per això és de gran importància poder tenir un bon suport i eines per a afrontar el procés d'aquesta malaltia.
Des de les residències de gent gran, com per exemple al Centre Residencial Torreblanca, s'ofereix un gran ventall de recursos i activitats per a prevenir, o afrontar aquesta malaltia. Cada professional vetlla per tal que aquestes persones diagnosticades puguin afrontar la malaltia amb les eines i el suport necessari, així com perquè es facin accions preventives.
En l'àmbit de la infermeria, es realitza el control de les ingestes i una valoració nutricional exhaustiva per tal de garantir una bona aportació dietètica. Amb això es pretén tenir un bon control de la TA, del colesterol i de la diabetis, peces claus en la prevenció d'aquesta malaltia.
En l'àmbit de la fisioteràpia, és del tot important mantenir un bon exercici físic diari, per tal d'evitar el sedentarisme. Es treballa mitjançant les classes de gimnàs grupal o la rehabilitació individual, segons les necessitats individuals de cada persona. És un treball global no només físic, sinó que també es treballen aspectes de memòria, càlcul, etc. (per exemple, en el moment de llençar la pilota es demana que es faci una suma).
En l'àmbit de l'educació social, és de gran rellevància que les persones residents participin en les diferents activitats setmanals: els tallers psicosocials, com el bingo i els jocs de taula; els tallers de psicomotricitat fina, com els treballs manuals, la cuina, les sortides a l'exterior, el grup de tertúlia, l'hort, parar taula; i les festes i celebracions anuals, com el dia de Reis, el carnaval, la setmana santa, Sant Jordi, la festa major, la Castanyada, les festes de Nadal. Aquestes activitats estan dissenyades en el programa socioeducatiu i sociocultural del centre, i gràcies al Pla individual d'atenció interdisciplinària (PIAI) que es realitza per a cada resident, s'adapten a les necessitats i preferències de cada persona, segons la seva malaltia i el seu grau d'afectació. Totes aquestes activitats fomenten o mantenen les capacitats cognitives dels residents i són portades a terme de forma grupal.
En l'àmbit de la psicologia, s'utilitzen tècniques d'estimulació de la memòria, tant mnemotècniques com de recuperació espaiada de la recuperació o ajudes externes. A més a més, s'aprofundeix en l'orientació de la realitat, tot fent referència al temps, a l'espai i a la persona concreta. També es treballa la reminiscència estimulant els records particulars i comuns i afavorint les relacions socials. Es treballa la comunicació i la validació de la persona per tal d'enfortir l'autoestima i la dignitat de la persona resident o de centre de dia. Les activitats són tant grupals com individuals, però sempre persegueixen l'objectiu personal segons el grau d'afectament de la malaltia. D'aquesta manera, es té en compte el grau d'afectació actual, el nivell sociocultural, les diferents alteracions cognitives, els hàbits i habilitats de la persona o l'estat funcional actual.
En l'àmbit del treball social s'intervé tant amb els usuaris del centre residencial com amb les seves famílies. Una manera de treballar amb els usuaris afectats per la malaltia és a través de la creació d'històries de vida. Consisteix en l'elaboració d'un breu resum del curs vital de la persona, que ens permet reconstruir tots aquells fets que han marcat i que han estat significatius per la persona.
Entenem, doncs, l'elaboració de les històries de vida com un instrument d'estimulació cognitiva, ja que utilitzem com a eina principal el treball de la memòria per la seva creació.
Com hem dit anteriorment l'àrea de treball social també intervé amb les famílies i cuidadors dels malalts, tot proporcionant-los acompanyament en el procés d'acollida i adaptació al centre residencial, a més d'informar-los dels recursos públics per atendre a la persona: gestió de tràmits de la llei de la dependència per accedir a ajudes econòmiques i places residencials públiques, informació de mesures de suport judicial per protegir a l'usuari, etc.
En l'àmbit de l'equip gerocultor, l’objectiu amb persones afectades amb la malaltia, és poder mantenir i preservar al màxim les seves activitats quotidianes i d'higiene, sense oblidar-nos de les seves preferències i costums, així com les seves limitacions. Fem servir tots els recursos necessaris per fer-ho possible, tant humans com d'ajudes tècniques. Per exemple, una persona que sempre s'ha rentat la cara sola i observem que comença a deteriorar-se, en el sentit de no recordar els usos de materials d'higiene ni d'espais, ho comuniquem al nostre referent d'infermeria i donem suport per garantir que les activitats de la vida diària (AVD) continuïn portant-se a terme, sempre informant l'usuari del procediment que seguirem per afrontar l'aparició d'aquesta nova situació i totes aquelles que en derivin i sorgeixin a partir d'aquest moment. Aquest últim punt és molt important per poder donar tranquil·litat i seguretat a les persones ateses en tot moment, i durant tot el procés, sense deixar de fer totes les activitats i rutines establertes que formen part del seu dia a dia i de la seva vida.
