Les persones ateses de les residències geriàtriques presenten unes determinades característiques pel qual la valoració ha de ser diferent del que normalment s'estableix en la població adulta.
La valoració en l'àmbit de geriatria ha de contemplar diferents esferes. És a dir, és necessària una valoració en l'àmbit físic, psíquic, social i funcional, amb l'objectiu de dissenyar un pla individualitzat i aconseguir major independència o bé major qualitat de vida a partir d'accions preventives, terapèutiques o rehabilitadores.
La valoració psicològica consisteix en la valoració cognitiva, afectiva, conductual i psicosocial per tal d'ajudar en l'adaptació del procés d'envelliment amb intervencions sobre el mateix subjecte, el seu entorn familiar o de convivència.
La valoració cognitiva
Les funcions cognitives, com l'atenció, la memòria, l'orientació, les gnòsies, les praxis, les funcions executives, el llenguatge, les capacitats socials i les habilitats visuoespacials ens permeten l'adaptació a l'entorn autònomament. Totes les accions que duem a terme al llarg del dia requereixen l'activació de les funcions cognitives.
El deteriorament de les funcions executives és un procés normal de l'envelliment que s'accentua amb la presència de demències i altres malalties neurodegeneratives o el consum de substàncies. Així doncs, l'objectiu de la valoració cognitiva és identificar les àrees que estan deteriorades i interfereix en l'autosuficiència del resident.
Per valorar les capacitats cognitives es fa ús d'instruments psicomètrics que faciliten una exploració més exhaustiva i sistemàtica de les característiques del pacient juntament amb l'entrevista. Alguns dels tests que utilitzem són el Mini Examen Cognoscitiu del Lobo, el test de Pfeiffer (SPMSQ) i el test del rellotge.
La valoració afectiva
La valoració afectiva en geriatria se centra sobretot a valorar l'estat afectiu de la depressió i l'ansietat, ja que perjudiquen el funcionament global de la persona.
La depressió és el trastorn afectiu més important i amb més prevalença en adults majors. Es caracteritza per l'alteració greu de l'estat d'ànim, en la qual predomina la tristesa i interfereix en el ser i en el funcionament de vida de la persona. A més d'afectar en l'àmbit afectiu (sentiments de tristesa), també té repercussions en l'àmbit cognitiu (pensaments negatius), en l'àmbit conductual (deixar de fer activitats) i en l'àmbit somàtic (alteracions del son). D'aquí la gran importància d'identificar-la i tractar-la.
Els trastorns d'ansietat en la tercera edat també tenen una prevalença rellevant. S'ha de tenir en compte que durant el procés d'envelliment augmenten estressors significatius com els problemes de salut que provoquen inquietud, nerviosisme i preocupació, entre d'altres. Així doncs, els trastorns d'ansietat més habituals en la vellesa són el trastorn d'ansietat generalitzada i la fòbia simple o específica.
Per tal d'avaluar l'estat afectiu de la persona s'utilitza l'entrevista per a conèixer la personalitat de la persona, les motivacions, etc. conjuntament amb proves psicomètriques com l'escala de depressió geriàtrica de Yesavage i/o l'escala hospitalària per l'ansietat i la depressió (HADS).
La valoració conductual
En les demències és usual que aparegui simptomatologia psiquiàtrica (al·lucinacions i deliris) i trastorns de conducta (agressivitat i agitació), les quals provoquen un deteriorament important en les relacions familiars i socials del resident i en l'evolució de la malaltia. És la causa principal de born-out en la família.
Els símptomes psiquiàtrics i conductuals en la demència es poden presentar a causa d'un trastorn psiquiàtric de base, en forma de síndrome o com a simptomatologia aïllada. I la presentació d'aquests pot produir-se en diferents moments de l'evolució de la malaltia.
Així doncs, és important dur a terme una correcta exploració per detectar les alteracions psiquiàtriques i comportamentals que presenta el resident. La valoració conductual es duu a terme a partir de l'observació de les conductes disfuncionals o desadaptatives per a la persona amb demència conjuntament amb l'entrevista a la persona atesa i/o als familiars. També es pot complementar amb instruments com Alzheimer Disease Assessment Scale (ADAS) o Cambridge Mental disorders elderly Examination (CAMDEX), entre d'altres.
La valoració psicosocial
La valoració de l'entorn familiar, les xarxes de suport i els recursos de la persona atesa tant en la residència com a fora, sovint tenen un paper rellevant en el funcionament global de la persona i en l'adaptació d'aquesta en la seva nova llar. Tant és així que és molt important que la persona se senti recolzada pels seus i estableixi una nova xarxa de companyes en la residència per tal que l'acollida sigui més fàcil.
L'avaluació de l'àmbit psicosocial es duu a terme mitjançant l'entrevista clínica per tal de conèixer la seva personalitat, la seva història de vida i l'observació a dins de la residència.
És necessari un equip multidisciplinari format per fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, treballadors socials, educadors socials, psicòlegs, etc., perquè cada professional valori les capacitats de la persona atesa relacionades amb el seu àmbit per poder obtenir una correcta atenció geriàtrica.
Núria Quintana, psicòloga del Centre Residencial Pla de Martís
- Domínguez, A. i García J. (2014). Valoración geriátrica integral. Comprehensive Geriátrica Integral.
- Deví, J. (2012). Manual de intervención clínica en psicogerontología. Herder.
