Moltes malalties que afecten a persones grans tenen una afectació directa sobre l’estat d’anim de les persones que les pateixen. També el consum de determinades substàncies, com ara l’alcohol, poden provocar símptomes emocionals com ara tristesa, desmotivació i apatia, o angoixa, entre d’altres. Entre els transtorns de l’estat d’ànim més comuns hi ha la depressió.
Els trastorns de l’estat d’ànim, també anomenats trastorns afectius, poden implicar a la persona gran que els pateix sentir-se trista tota l’estona, perdre l’interès en aspectes importants de la seva vida, fluctuar entre la felicitat i la tristesa extremes, trastorns de la son, pèrdua de gana, irritabilitat, entre d’altres. El trastorn de l’estat d’ànim més comú és la depressió. Aquesta darrera és una malaltia que va més enllà de sentir-se abatut o trist durant uns dies. Aquests sentiments no desapareixen, persisteixen i interfereixen en la vida diària de la persona gran que els pateix. Alguns dels símptomes principals són: tristor, pèrdua d’interès o plaer en activitats que abans sovint en gaudia, canvis en el pes, dificultat per dormir, pèrdua d’energia, sentiments d’inutilitat, dificultats per concentrar-se, desesperació, pensaments de mort o suïcidi, entre d’altres.
Algunes malalties mèdiques que pateixen les persones grans poden afectar a l’estat d’ànim, com ara les malalties neurològiques i degeneratives com el Parkinson, patologies vasculars com els accidents cerebrals, alguns tipus de càncers i/o malalties com ara l’hipotiroïdisme. El consum inadequat d’alcohol, i la presa de fàrmacs com ara hipnòtics, ansiolítics o corticoides poden alterar l’estat d’ànim de la persona més gran de 65 anys. Tanmateix, hi ha una gran varietat de factors interns (com ara les causes neurològiques), de factors ambientals i socials (com ara la pèrdua d’una persona estimada, conflictes familiars, entre d’altres) i factors de personalitat (per exemple la tendència a ser més o menys positiu) que poden determinar l’aparició i el curs d’un trastorn de l’estat d’ànim.
Com es duu a terme el diagnòstic dels trastorns de l’estat d’ànim?
La detecció dels trastorns de l’estat d’ànim i en especial de la depressió, és important que es faci a través de l'equip d'especialistes mèdics, especialment en poblacions d’alt risc com persones grans amb antecedents de la mateixa malaltia o amb patologies orgàniques significatives que causin discapacitat o dependència.
Algunes vegades la persona gran que pateix depressió no té consciència que està trista i es queixa de mal de cap, digestions lentes, restrenyiment, etc.: són les anomenades depressions emmascarades.
Segons si la depressió és més greu o no, el tractament serà diferent. Així per exemple, en la depressió lleu es recomanen intervencions no farmacològiques com els passejos, la relaxació o les intervencions psicoterapèutiques de recolzament, i fer ús dels recursos de la comunitat. En depressions més greus, el metge pot determinar un tractament farmacològic: els antidepressius normalitzen les substàncies químiques naturals del cervell anomenades neuro-transmissors, principalment la serotonina. Qualsevol classe d’antidepressiu, la persona ha de prendre dosis regulars durant almenys tres o quatre setmanes, abans no pugui experimentar un efecte terapèutic complert.
A banda, i més enllà de les indicacions que el metge de capçalera o l’especialista ens faci, com a cuidadors d’una persona gran es recomana adoptar una sèrie d’actituds que resultaran afavorides per la persona que pateix una depressió.
Entre les principals podem destacar:
- Parlar amb la persona des d’una actitud de recolzament, d’escolta activa i empàtica.
- Escoltar la persona i evitar la victimització.
- Aportar elements informatius i de suport perquè la persona es corresponsabilitzi de la seva situació.
- Tractar de reforçar i potenciar els recursos i estratègies adaptatives de la persona gran, oferint-li els mecanismes de suport necessaris.
És molt important el paper del cuidador en la tasca de reforçar el tractament que marqui el metge.
La socialització en la gent gran per a combatre la depressió.
Mantenir una vida social activa ajuda al fet que les persones grans es mantinguin actives i millorin la salut cognitiva, la socialització té molt a oferir a la gent gran. La socialització és com l'ingredient secret que fa que l'estil de vida de les persones grans sigui saludable. Els experts han demostrat que la socialització entre les persones grans no només manté el cervell en forma, sinó que fins i tot pot disminuir el risc de desenvolupar demència i la malaltia de l’Alzheimer.
A més dels beneficis per a la salut cognitiva, la socialització també proporciona importants beneficis psicològics que enriqueixen la vida, com ara:
1. Millora de la salut mental
Moltes persones grans corren el risc de quedar aïllades, que és una de les principals causes de depressió entre la gent gran. L'aïllament i la solitud poden provocar sentiments de desesperació o inutilitat. La socialització combat aquestes situacions depressives i permet que les persones se sentin estimades i valorades. Les persones amb les quals interactuem i les activitats que realitzem en la societat afirmen el nostre sentit de vàlua. Quan es passa temps amb altres, no sols s'evita l'aïllament, sinó que es tenen moltes oportunitats de mantenir un estat mental saludable i una perspectiva positiva.
2. Sentit de pertinença
Sentir que pertanyem a algun lloc és tan important durant la nostra vellesa com en l'adolescència. És important saber que tenim persones a les quals podem acudir per a compartir els alts i baixos de la vida. Especialment per a aquelles persones que poden haver perdut a un ésser estimat o un cònjuge, la necessitat de pertànyer a alguna cosa pot ser més intensa.
Socialitzar amb altres persones pot ajudar a conrear noves amistats i llaços duradors a mesura que es participa en esdeveniments significatius de la vida en comú.
3. Augment de l'autoestima
És comú que l'autoestima disminueixi a mesura que experimentem les dificultats de l'envelliment. Podem sentir-nos avergonyits o frustrats amb nosaltres mateixos quan tenim problemes per a realitzar tantes coses com solíem fer-ho. No obstant això, com més socialitzem i participem en activitats amb altres persones, més ens beneficiem de sentir que encara contribuïm a la nostra societat.
Les interaccions positives de qualsevol tipus ens ajuden a sentir-nos més segurs de nosaltres mateixos a mesura que aprenem a reconèixer els trets i talents importants que no desapareixen amb l'edat.
4. Cura personal
És important per a la gent gran mantenir fins on els sigui possible una autocura personal i els seus cercles socials ja que els seran de gran ajuda com a referents. Si ens aïllem, és fàcil caure en els mals hàbits de la disminució de l'autocura. La socialització, en canvi, ens dóna motius per a mantenir l'autocura i prioritzar la nostra salut personal.
5. La vida amb un propòsit
Quan tenim un lloc on anar, una cosa important a fer i persones a qui veure, ens ajuda a sentir que les nostres vides tenen un propòsit. Una vida social sòlida pot ajudar-nos a aixecar-nos al matí amb entusiasme i anticipació pel que ens espera. Les fortes connexions que tenim amb les altres persones creen significat a les nostres vides, donant-nos una major sensació de satisfacció amb només ser a prop uns dels altres. Passar temps de qualitat amb les persones que ens importen, que tenen aficions o coses en comú a nosaltres o els qui ens cuiden, ens recorda que la vida val la pena.
Trobar un lloc on la socialització sigui naturalment fàcil és una raó principal perquè les persones grans es mudin a un entorn comunitari, des dels centres residencials de Suara cooperativa encoratgem a les persones grans a les quals acompanyem i amb les quals treballem perquè facin de la seva vida social una prioritat. Les persones i els éssers estimats amb els quals compartim la vida poden donar més sentit a tot el què fem.
