ACP, Atenció Centrada en la Persona, un concepte molt escoltat d’un temps cap aquí, però…què és realment l’ACP? es pot posar en pràctica a tots els Centres? Resolem dubtes en aquest article.

Des del meu punt de vista, l’ACP és senzillament observar i tenir en compte a la persona que acompanyem al nostre dia a dia; ja sigui a un Centre Residencial, a un Centre de Dia o sigui fent un servei a domicili. L’únic que cal és escoltar, i no només amb les orelles a la persona que tens al davant; Què necessita? Com podria estar millor? Aquesta i d’altres preguntes són les que nosaltres com a “persones cuidadores acompanyants” ens hauríem de fer constantment, i així de manera natural seríem experts en ACP.

Sempre he pensat, com a professional de la salut que sóc, que l’ACP ha de néixer d’un mateix, de dins, és aquella intuició que tens pel fet de tenir cura d’una altra persona, com quan la mare ens acarona quan som nadons i les seves mans a la nostra panxa ens curen tots els mals.

Si treballes en un Centre i “escoltes” a les persones que tens davant t’adones de les petites coses que l’altra persona necessita per sentir-se ben atès, i aquestes petites coses són les que determinen que estiguis treballant en base el model ACP, per tant la pregunta del titular queda contestada automàticament, perquè sí, es pot treballar en ACP amb pocs recursos perquè no és un tema de quantitat sinó que és un tema de qualitat i és evident que un cop fet això hi podem treure matisos; quan més temps i més mans tinguis, per tant, quants més recursos , tan humans com materials, més qualitat de vida podràs donar a les persones que t’envolten, però amb poc temps i pocs recursos també pots treballar en ACP.

Moltes vegades és més un tema d’organització que de falta de recursos. Abans d’entrar a una habitació per ajudar aixecar a la persona, dutxar-la , vestir-la, etc…mentalment ja he d’estar pensant amb aquella persona, qui és? Com li agrada l’aigua de la dutxa? Quina roba li agrada més? …i preguntar molt , quan tu preguntes les coses l’altre persona se sent important i sobretot se sent que la tens en conte i això fa que es generi un vincle de confiança entre ella i tu i la persona es mostra tranquila, això és ACP perque t’estàs centrant en aquella persona, hàbits, costums…i això ho pots fer tant si tens molts recursos com si no en tens perquè és un tema de com tractes aquella persona; t’adones si t’està entenen el què li dius ?...li parles amb un to de veu tranquil i mirant-lo als ulls?...les mobilitzacions les fas amb cura ?...et fixes amb la seva expressió de la cara al mobilitzar-la si la persona no pot parlar ? li has donat el mocador que necessita?...o el bolso que vol portar? o el bastó? porta les ulleres netes?...aquestes i moltes altres preguntes són les que ens hauríem de fer al sortir de l’habitació amb la persona , i per cada persona són preguntes diferents perquè cada persona és única i té necessitats i costums diferents.

L'atenció centrada en la persona no és difícil, l’ACP és una manera de funcionar, d’acompanyar i amb els anys he anat observant que sí que es pot ensenyar perquè moltes vegades és perquè senzillament no ens hi havíem fixat o no hi havíem parat atenció i quan demostres que l’ACP funciona canvies el paradigma de “cuidar” i llavors tot és més fàcil.

Hem de tenir en compte que les persones que van a un centre residencial és perquè necessiten alguna ajuda, bé física o bé mental, però no poden viure soles completament, necessiten una persona que els hi faci de guia, de suport i si això ho integressim totes les persones professionals que acompanyem a persones, el concepte social  de les residències i centres de dia canviaria completament.

Una de les coses més gratificants de treballar amb persones i per a persones és que cada dia és diferent perquè cada persona és diferent i això fa que no puguis avorrir-te al teu lloc de treball, buscar solucions pel benestar d’aquella persona, posar-li una banqueta a les cames perquè la persona estigui més còmode, o un coixí, o simplement saludar-la cada cop que et creues, preguntar-li com està avui, com ha anat el dinar, la visita amb el seu familiar, etc …

L’ACP, el model d’atenció centrada en la persona doncs, es pot posar en pràctica en qualsevol condició, amb molts recursos i amb pocs recursos; amb temps o sense temps, perquè com he dit anteriorment és més aviat una qüestió del COM i no pas del QUÈ. 

                                                                                                                                                        Maite Ferré

                                                                                                                                                       Directora del centre residencial Colònia Güell de Sta. Coloma de Cervelló