Malalties cardiovasculars i persones grans
Les afeccions cardiovasculars en el nostre país afecten de forma predominant a les persones grans. I són la principal causa de mortalitat.
Les malalties cardiovasculars són totes aquelles malalties que afecten el cor o els vasos sanguinis (venes i artèries). Les més freqüents són: les malalties del cor, com ara l’angina de pit o infart agut de miocardi, i la insuficiència cardíaca; les malalties del cervell, com ara l’ictus i ’embòlia o atac de feridura; les malalties de la circulació de les cames, com per exemple la claudicació intermitent; i els trastorns del ritme del cor, anomenades arítmies, sent la més freqüent la fibril·lació auricular.
Els principals factors de risc per patir malalties cardiovasculars són el tabaquisme, la hipertensió, el colesterol, i la diabetis. Us oferim tot seguit uns apunts d’algunes d’aquestes malalties i unes indicacions per a la seva prevenció.
- L’infart agut de miocardi. És la mort del teixit cardíac i la seva causa és una disminució o interrupció de la circulació sanguínia que sol donar-se per una trombosi de l’artèria. La trombosi és una alteració vascular que es dona quan hi ha una massa de sang coagulada que bloqueja l’interior d’un vas sanguini. Entre els factors causants es troben els estils de vida poc saludables, com ara l'alimentació desequilibrada i abundant en greixos, el sedentarisme, l'obesitat i el tabaquisme. De vegades l'estrès físic o emocional sobtat també pot provocar un atac de cor. De cares a la prevenció, és important que controleu els factors de risc coneguts: deixar de fumar, seguir una alimentació saludable, reduir el consum de sal i moderar el consum d’alcohol, fer alguna activitat física de manera regular i controlar el pes corporal.
- La insuficiència cardíaca. Es tracta d’un estat patològic esdevingut perquè el cor és incapaç d’expulsar, en la proporció que ho hauria de fer, la sang que li arriba en cada cicle cardíac. D’aquesta manera no pot subministrar sang a totes les parts i òrgans del cos, en la quantitat suficient perquè funcionin de manera correcte. Les persones ens sentirem doncs cansades, dèbils o amb dificultats per respirar, i activitats de la vida diària poden ser difícils de dur a terme amb normalitat (caminar, pujar escala, carregar pes). Les causes principals són l’infart, la hipertensió arterial, les malalties congènites del cor, la diabetis, i altres factors com la ingesta excessiva de sal, l’anèmia, l’obesitat, entre d’altres. Algunes mesures de prevenció per reduir el risc de patir una malaltia del cor són: controlar la pressió arterial; fer exercici de forma regular; evitar el tabac i beure alcohol de forma moderada; controlar el colesterol i els triglicèrids; seguir una dieta equilibrada amb molt consum de verdura i fruita i controlar el nostre pes corporal.
- L’ictus. Aquest és el nom científic del que es coneix també amb altres noms, com ara feridura, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i apoplexia. En l’ictus, de forma aguda es manifesten un grup de malalties que causen una alteració de la circulació de la sang al cervell, produint un trencament o taponament d’una artèria. Això fa que no arribi la sang a una part del cervell i les cèl·lules cerebrals morin. L'ictus és la primera causa de discapacitat, la primera causa de mort en les dones i una de les deu causes més freqüents de mortalitat en la infància. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), es calcula que l'any 2012 va causar la mort de 6,7 milions de persones. A Catalunya provoca més de 13.000 ingressos hospitalaris l'any, fet que significa que es produeix un ictus cada 40 minuts. (Canal Salut, Generalitat de Catalunya, 2016). Existeixen factors de risc que no són modificables i sobre els que no podem actuar, com ara l'edat, el sexe i la genètica. Si bé hi ha d’altres sobre els que sí que podem fer incidència, com ara: el colesterol; la hipertensió arterial; l'obesitat; la diabetis; el sedentarisme; el tabac; i l'alcohol. Mantenir-los sota control, és la millor manera de prevenció de l’ictus.
- La fibril·lació auricular. És la forma d’arítmia més freqüent a partir dels 65 anys. És una contracció desordenada del cor que pot originar una freqüència cardíaca ràpida i donar palpitacions. Ara bé, moltes vegades no produeix cap tipus de símptoma: en ocasions el diagnòstic ve donat perquè ha causat la formació d’un coàgul al cor i, en sortir d’aquest, ha anat a parar al cervell i ha provocat una embòlia. Per això es tracta sempre la fibril·lació auricular amb fàrmacs. El millor tractament són els anticoagulants, que si es prenen de la forma adequada, són segurs.
Com es poden prevenir les malalties i factors de risc cardiovascular?
Estan atents a tots i cadascun dels riscos que hem mencionat i tenir-los controlats. A banda, resulta indispensable estar atents a la nostra salut: les persones grans han de prendre’s la pressió de forma regular, pesar-se per controlar les variacions de pes i fer-se una analítica almenys cada 4 anys.
