La setmana passada vaig tenir l’oportunitat d’assistir a les 8es Jornades Interdisciplinars Catalanes de Residències de Gent Gran. La temàtica era diversa i d’interès per als diferents perfils professionals que treballen a les residències de gent gran i des d’un enfocament comú: l’atenció centrada en la persona, un model del qual sentim a parlar darrerament de forma constant.
Però aquí no us parlaré sobre les bases teòriques d’aquest model, i com l’hem de tenir en compte per organitzar els serveis i les activitats que fem als nostres recursos de gent gran, perquè hi ha molts experts en la temàtica que aporten bibliografia a aquest tema. Us parlaré del que aquest model mou en mi, i que al meu parer hauria de remoure en tots aquells o aquelles que estem liderant projectes i treballant-hi. Perquè si fixem el focus d’allò que fem en les persones, com a persones que som (professionals, persones ateses, familiars…) volem ser tractats com a tals, com a éssers humans amb autonomia, autodeterminacio, i sobretot, projecte de futur.
El bon lider, com a ésser humà, s'ha de conèixer (més aviat reconèixer-se) com a persona abans que com a professional. I els canvis , com veureu, sempre venen des de dins. Quantes vegades esperem que el canvi vingui de fora, dels nostres professionals, de les persones ateses, de les familíes (que “no ens col·laboren”, solem dir…), i no ens fem responsables de la situació? Allò que conec en mi i que són els meus punts forts o febles, ajudarà a mobilitzar els recursos necessaris per assolir tot el que volem.
Tot i així, com a líders, ho hem de transmetre als equips dels quals formem part. Hem de motivar l’autoconeixement, el que vull i valoro per a mi i per als altres des de la il·lusió pel projecte comú. No cal dir que el conjunt es molt més que la suma de les parts. I això ho hem de fer sortir des del nostre interior. Com a professionals hem de saber què volem, quina es la nostra missió, i què ens mou per dins cada cosa que fem , com estem en cada moment. Nomes així donarem valor a tot el que fem.
Ara bé, la transmissió d’il·lusió s’ha de fer extensible a aquells a qui acompanyem en el seu projecte de vida final. La persona gran arriba amb una història de vida però també amb un projecte de futur, encara que el tingui amagat com un ou fràgil que en qualsevol moment es pot trencar… No recordeu moltes persones grans que ingressen amb una voluntat familiar d’esperar? Esperar què?! Esperar que els professionals fem canvis espectaculars sobre la persona? Que resolguem les dificultats familiars davant de l’ingrés? Esperar que arribi el final?
Hi ha vida, per viure, des de l’aquí i l’ara, des de la situació real del moment, reconeixent-la, validant-la i donant sentit al moment actual. Ens hem d’enfocar en generar bons espais relacionals amb les persones ateses perquè així els facilitem espais d’autoconeixement dels seus desitjos i potenciem les seves habilitats personals. Així les acompanyarem en el seu projecte futur des de la il·lusió, des de la visió d’allò que ha estat i allò que vol continuar essent. Això, per mi, és qualitat de vida: la possibilitat de decidir allò que vull per mi.
Els canvis sempre venen de dins. Com a líders els hem de saber treure en nosaltres i en els altres, en el nostre equip de treball, en les persones ateses i les seves famílies. Permeteu-me la metàfora: si trenquem l'ou des de fora, fem la truita i se’ns acaba la vida… Quantes vegades ens centrem en el fer? En el dir com fer-ho? En marcar objectius i definir estrategies…? Estem picant l’ou des de fora. Ara bé, si piquem l’ou des de dins, encara que sigui amb prudència i molta cura (com el col·lectiu amb el que treballem així ens requereix…) surt el pollet de dins i neix una nova vida, un nou projecte vital.
Si ens permetem i ens ajudem a nosaltres mateixos i permetem/ajudem als altres a anar picant des de dins la closca de l'ou, arribem al canvi de paradigma, un model centrat en la persona, des de la validació del seu moment actual i futur.
Com a líders, o com a professionals, o com a persones ateses, o com a familiars, però sobretot com a persones… hem de fer nèixer els pollets de dins!
Maria José Guarino. Suara Cooperativa
