Quan penses en els reptes que has superat a la vida, quan et planteges nous objectius a curt o llarg termini, a vegades tens la sensació de tenir tot el temps del món per a realitzar-los; altres vegades, tens la sensació que la vida s'acaba i no tindràs temps d'assolir-los. Aquests pensaments, optimistes o pessimistes, poden aparèixer en qualsevol etapa de la vida, però prenen una dimensió diferent quan te'ls planteges durant l'etapa de la vellesa.
Tots tenim somnis o desitjos inconscients que ens persegueixen, alguns els ignorem i altres no ens deixen dormir, però sempre són allà, silenciosos o sorollosos, però estan allà.
Hi ha una frase que no deixo de repetir-me: "fins a l'últim segon de la teva vida pots aprendre alguna cosa nova". Algú pot arribar a pensar que en edats avançades les persones ja no tenen desitjos perquè ja ho han fet tot a la vida, i només els queda esperar la mort. Res més lluny de la realitat.
Envellir no significa abandonar-se esperant el dia que el teu cor deixi de bategar, envellir és viure, envellir és una obertura dels sentits per aprendre a captar el món d'una altra forma, i és la meva feina com a psicòloga de persones grans ajudar a obrir camins que ens portin a captar tot allò que ens envolta per fer-ho servir a favor nostre.
Als diferents estadis d'una demència, la manera d'entendre i captar el món canvia, i pot ser molt difícil la comunicació i l'expressió amb l'entorn. La forma de sentir les persones amb les quals establim relacions també és diferent, i podem no ser capaces d'entendre aquest llenguatge verbal i no verbal, però el que sí que roman a l'interior de les persones són els somnis que les fan felices.
M'apassiona poder connectar amb aquests somnis que totes les persones tenen al seu interior, la forma d'arribar a ells és el trajecte que has de descobrir. Una vegada el trobes, tot flueix i aquesta persona serà capaç d'expressar, pel canal que pugui, aquest somni. Et preguntaràs com pots saber si una persona que ni tan sols parla, que no camina, que el seu cos sembla estar desconnectat de tot allò que l'envolta, ha assolit un somni. Simplement en agafar-li la mà, i mirar-li als ulls, podràs veure aquest somriure interior, podràs sentir el que ella sent. Només fa falta tenir aquesta sensibilitat que fa que, amb facilitat, puguis posar-te al seu lloc, oblidar-te de tu mateix i fondre't amb ella.
En qualsevol estadi de la vida, les persones continuen sent persones. Els anys passen, va canviant el nostre cos, la nostra pell, el color del nostre cabell, les nostres mans, inclús el nostre caràcter, però el que cadascun de nosaltres som, la nostra essència, roman per sempre.
Maria Batllori
Psicòloga Centre Residencial Colònia Güell
